tag:blogger.com,1999:blog-69643427893074756982024-02-19T15:42:26.751+01:00Paremiologia didàcticaCurs d'iniciació al coneixement de l'origen, la història, els recopiladors i els repertoris de refranys, proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.comBlogger23125tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-41756249869474215992014-04-04T09:14:00.001+02:002014-04-04T09:14:41.027+02:00Origen del refranyer català<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.refranysmesusuals.cat/" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQOfl1NLV8BP1o6GACKsVKw4x3E4pS50ybwg1JUBHssLXiLx1CsIYKx-a6OVRDUsc5uvGVZCACU1igj34unDp7Ab1fVIHZyNCgTQRoenqmVC1pycw4RgyMZsY2F_yF7eYi-u3ubAf4Mh0/s1600/Els+refranys+m%C3%A9s+usuals+de+la+llengua+catalana.JPG" height="109" width="200" /></a></div>
Davant la insistent pregunta (o queixa) d’alguns dels participants en l’<a href="http://www.refranysmesusuals.cat/" target="_blank"><i>Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana</i></a> en el sentit que molts refranys els senten com a castellans o <i>acastellanats</i> (traduccions directes del castellà), volíem compartir unes quantes reflexions al respecte.<br />
<br /></div>
<ol>
<li><div style="text-align: justify;">
<b>Tradició oral.</b> Tenint en compte que els refranys provenen d’una tradició oral molt antiga i remota, resulta molt difícil determinar el moment exacte del seu naixement i és més difícil encara assegurar en quina llengua van aparèixer o es van generar. </div>
</li>
<li><div style="text-align: justify;">
<b>Origen comú en la tradició bíblica, grecollatina o àrab.</b> És absurda la baralla per intentar determinar la paternitat d’aquestes peces atribuïda a una o altra llengua romànica, perquè és molt habitual trobar dites en la majoria de llengües romàniques en un format idèntic o molt semblant, perquè pertanyen a citacions bíbliques o a fonts àrabs, gregues o llatines anteriors, d'on, al seu moment, van passar a les llengües romàniques.
</div>
</li>
<ol>
<li><div style="text-align: justify;">
<b>Alguns exemples.</b> Així, ens han criticat usar expressions com <i>Ull per ull dent per dent</i>, citació bíblica que ja apareix en les primeres traduccions de la <i>Bíblia</i> a la llengua catalana (un dels primers llibres traduïts al català), o <i>Tant va el càntir a la font que al final es trenca</i>, que és un proverbi que ja apareix així en Francesc Eiximenis, a finals del segle XIV i el podem considerar dels proverbis més antics del català, o <i>Qui a bon arbre s’acosta ben ha del fruit i de la ombra</i>, que ja apareix així documentat en una traducció de proverbis àrabs del segle XIV, també. Podríem seguir i seguir.
</div>
</li>
</ol>
<li><div style="text-align: justify;">
<b>Educació.</b> A causa de l’educació rebuda i possiblement pels anys difícils de supervivència i ús públic del català durant la dictadura franquista i altres moments amb forts atacs a la nostra llengua, les podem haver après en una altra llengua (la castellana, per exemple) i ens semblen més habituals. Però això no treu que puguem documentar-les en català i que sigui una expressió pròpia i sovint existent abans i tot que en altres llengües romàniques.
</div>
</li>
<li><div style="text-align: justify;">
<b>Variants geogràfiques. </b>Hi ha una gran diversitat de variants a tot el territori de parla catalana i expressions que poden sonar estranyes a un parlant barceloní o valencià, poden ser ben usuals i conegudes per a un parlant de les Illes o del Pallars, sense anar més lluny. O a l’inrevés, és clar. Per això vam incorporar la columna “Variants” al qüestionari, perquè cadascú hi anotés la variant que coneixia de cada parèmia proposada.
</div>
</li>
<li><div style="text-align: justify;">
<b>Pèrdua dels primers testimonis escrits.</b> Els primers repertoris de proverbis catalans no s'han conservat i només ens han arribat a través de traduccions castellanes o franceses (segons fons bibliogràfics francesos) i alguns recopiladors de proverbis castellans eren de nació catalana o sovint feien esment a proverbis catalans. Tenim així servit un bon còctel per interpretar.
</div>
</li>
<li><div style="text-align: justify;">
<b>Si en voleu saber més... </b>Us remetem a les obres d’uns bons especialistes en l’origen dels proverbis catalans, com són Maria Conca i Josep Guia i, per exemple, el seu llibre <i>Els primers reculls de proverbis catalans</i> (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996), entre d’altres.
</div>
</li>
</ol>
<br />Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-77184787365704513932010-08-20T12:40:00.001+02:002010-08-20T12:45:25.343+02:00Quin és l'origen d'una parèmia?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio3dd8Qcd3AHCx6PzgQiCWcOhkCbtd1q1FjiwIi75OYPE9NfquXIh1MEVY91qbhkXgk8XOn3XNAX8racqoiYhknLahAmSMojCKbprhxHrMtnUv-TdIrRtrzkrcGkYpv_hcPuVp5TEWqpp7/s1600/gutenbrg.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio3dd8Qcd3AHCx6PzgQiCWcOhkCbtd1q1FjiwIi75OYPE9NfquXIh1MEVY91qbhkXgk8XOn3XNAX8racqoiYhknLahAmSMojCKbprhxHrMtnUv-TdIrRtrzkrcGkYpv_hcPuVp5TEWqpp7/s200/gutenbrg.gif" width="153" /></a></div>Habitualment, de qualsevol parèmia, ens interessa determinar la <b style="color: #274e13;">forma fixada</b>, <b><span style="color: #274e13;">què significa</span></b>, quin és<b style="color: #274e13;"> l'origen</b> i si hi ha <b><span style="color: #274e13;">equivalents</span></b> en d'altres idiomes.<br />
<br />
Pel que fa a proverbis i refranys, concretament, és molt difícil determinar d'on prové. Trobar-los en diverses llengües romàniques ens pot posar sobre la pista d'una antiga forma llatina, d'on derivarien.<br />
<br />
Però,<i style="color: #660000;"> i aquesta forma llatina quan i d'on neix?</i> Només ens podem remuntar a les peces que han perviscut en la tradició escrita, car <i>Les paraules se les endu el vent</i> i no podem documentar fonts orals antigues.<br />
<br />
Aquestes fonts escrites, generalment, seran la tradició grega, llatina, les sagrades escriptures o la tradició àrab, per proximitat i coneixement. Però, sabem també que la literatura proverbial i refranyística és molt rica en la cultura xinesa, per exemple. I ens podem remuntar a reculls de fa uns quants mil·lennis. <i>Hi ha hagut permeabilitat entre totes aquestes cultures?</i> Cal pensar que sí, però també cal trobar aquests llaços, en forma de proverbis comuns.<br />
<br />
El que sembla clar és que totes les cultures han practicat l'art de <b>proverbiejar</b>, ens n'hagin restat més o menys documents escrits. I sovint, amb els proverbis, fem referència a dites de caràcter sentenciós, amb ensenyaments que es volia que la gent retingués i recordés amb facilitat.<br />
<br />
D'entre aquestes fonts escrites que han perviscut, per a les llengües romàniques ens podem remuntar, amb sort, al <b>segle XIV</b>, quan comencen a aparèixer els primers textos literaris i reculls de lèxics, que sovint encara estaven molt llatinitzats.<br />
<br />
A més, determinats autors, en determinats moments, <b><i style="color: #cc0000;">"adopten"</i></b> per a la seva llengua proverbis que han llegit en altres llengües pròximes, com inicialment també van fer totes les llengües romàniques amb les fonts llatines.<br />
<br />
Així, no és estrany trobar refranys i proverbis catalans <b>recollits</b>, <b>traduïts</b> i <b>adaptats</b> en els primers reculls castellans de proverbis (Santillana, Vallés, Hernán Núñez) i sovint, els paremiòlegs eren autors de nació catalana que feien aquests reculls en castellà, traduint directament la seva tradició paremiològica a la llengua de la cort.<br />
<br />
Cal tenir en compte tots aquests aspectes a l'hora de determinar l'origen o la filiació d'un proverbi.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-26817506702224023202008-10-05T23:54:00.000+02:002009-05-29T17:21:36.082+02:00Les etimologies paremiològiques<a href="http://etimologies.blogspot.com/" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfTCRndJU5eLRQW0XeTjV6E9kwlCzjfYKB-YA6INwQf5WTOxLihW46KLz57F5cHbDp5Zav4Ia7HdBBZouWWtbeE6veeX3gQ4KcuM4kK0Ls5Gte9yw6xn0nCDfJC2NZhGxhSBYDoGGqt4Da/s1600-r/tower-of-babel_mini.JPG" border="0" height="78" width="128" /></a>Abordar el tema de les <a href="http://etimologies.blogspot.com/">etimologies paremiològiques</a>, allò que ha generat un refrany, una dita o una frase proverbial era imprescindible, però, alhora, complex.<br /><br />Quan algú pregunta per una dita o refrany generalment fa tres preguntes:<br /><ul><li>què significa, </li><li>com es diu en una altra llengua, i </li><li>quin és l'origen de la frase feta.</li></ul>No cal dir que aquesta darrera pregunta és la més complicada de respondre, perquè sovint hem perdut el referent que ha generat la parèmia o una frase, ara descontextualitzada, que ha esdevingut proverbial per transmissió oral, de boca en boca.<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY-S_6gB8a8LHWa0Jyx5E0zHN9pGZkJoQUTdpqSZtJdEmyhBk_OA3KcjvV7EYVjB9ytaSlgCn39aaJhhV6LsxxHqTafEAWgs2zVFIj-F_IfhYBJy_vXskY0BEBQ0uYVAsXW5ThtoOHRUBs/s1600-h/AMADES38.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Aaplzx5kyBRFhWHl3Jgoeg4OC9v68eT441X7851B1xjLTmMK4Zc08ZuVyOQXMb6PVaY6599FKVYAoC29LSXDqiTkKj89mLAH5fiHchS6LUYfx2bbyd4hT2DU-wT8yHrCb6x_v6ErNjWB/s200-r/AMADES38.JPG" border="0" /></a></div>A més a més, moltes etimologies tenen una explicació llegendària, recollida en antigues rondalles, faules o altres relats populars, inicialment de transmissió oral, que ens han acabat arribant a través de fonts escrites posteriors.<br /><br />Per això, cal atansar-s'hi amb cautela i un somriure innocent, perquè són explicacions mitològiques a pors o fenòmens desconeguts o a algunes anècdotes quotidianes molt locals que han perviscut o han traspassat les fronteres d'on s'han generat per ampliar l'imaginari popular i el cabal cultural comú.<br /><br />Les faules, les rondalles i altres peces narratives populars contenien o acabaven amb un rodolí, refrany o estrofa, a tall d'exemple més fàcil de recordar. Comparteixen, doncs el mateix origen que els proverbis i els refranys: petites peces rimades, amb musicalitat i enginy que faciliten fer memòria d'una expressió o sentència.<br /><br />Per tant allà haurem d'anar a beure l'origen de moltes d'aquestes expressions proverbials que ara ens resulten inexplicables o indesxifrables.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-61369075986327663782008-09-01T00:19:00.000+02:002009-11-21T13:11:08.093+01:00Criteris de classificació de les frases fetes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipxZi6Npfag96r70dXTgsX0qYdE22wcIIQj8h0dd4Ze_S_TpODhtsGqNTS08tzaLQQUt3eNDP-5wCwwHSDdQN62N3ohmMeVEpnjGGOxnNwaro77VnAY7FHWOIIQBaPqBQjbpDyjXV9PC01/s1600-h/llibres+gran.jpeg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 146px; height: 97px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipxZi6Npfag96r70dXTgsX0qYdE22wcIIQj8h0dd4Ze_S_TpODhtsGqNTS08tzaLQQUt3eNDP-5wCwwHSDdQN62N3ohmMeVEpnjGGOxnNwaro77VnAY7FHWOIIQBaPqBQjbpDyjXV9PC01/s320/llibres+gran.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5241000181655381634" border="0" /></a>Arran de les <a href="http://lexicografia.blogspot.com/2008/07/euralex-08-dia-3-dalpendes-barajones-i.html">Jornades Euralex 2008</a>, sobre lexicografia, vaig tenir coneixement d'un projecte multilingüístic dins l'àmbit de la Romania per <a href="http://www.iula.upf.edu/agenda/euralex_08/euralex0202ca.htm#31325">anotar semànticament una base de dades paremiològica</a>. Elena Alonso va fer la comunicació i va donar unes pistes sobre la problemàtica per etiquetar les parèmies, sigui per mots clau otemàticament, per exemple.<br /><br />Ens vam posar en contacte i l'Elena em va demanar com tenia jo catalogada la meva base de dades de parèmies.<br /><br />Bé, de fet, jo he fet buidat d'obres i per tant hi manca la tasca de catalogació posterior. Les fitxes de la meva base de dades es corresponen amb les dades trobades en la font consultada i buidada.<br /><br />Tot i això, he començat a fer catalogació quan he començat a treballar aquests materials: en els refranyers manuscrits que vaig elaborar el 1997 i en els blogs sobre fraseologia i parèmies que he obert a internet aquest darrer any.<br /><br />La dificultat rau en poder catalogar les parèmies amb un format que eviti variacions i duplicitats.<br /><br />Penso que la casuística ha de ser diferent per a frases fetes i locucions, d'una banda, i refranys i proverbis, d'una altra.<br /><br />Avui us exposo els criteris que vaig seguir en la catalogació i actualització de les frases fetes recollides en els refranyers temàtics sobre diferents parts del cos. En concret és part del <a href="http://refranys.wordpress.com/?p=8">pròleg</a> del refranyer sobre l'ull: <span style="font-style: italic;">Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull</span>.<br /><ul><li>De tots els termes sinònims, n'he pres un com a principal, a l'entrada del qual he inclòs la <span style="font-weight: bold;">definició</span>, l'<span style="font-weight: bold;">equivalent</span> o equivalents castellans i tots els <span style="font-weight: bold;">sinònims</span>. A la resta de sinònims, només hi he afegit algun <span style="font-weight: bold;">exemple</span>, si el tenia, alguna explicació en el cas que sigui concreta d'aquell terme i a sinònim sols he inclòs el terme preferent, precedit de l'abreviatura <span style="font-style: italic;">veg</span>. </li><li>Com que es tracta d'un treball de camp només sobre termes referits a l'<span style="font-style: italic;">ull</span>, es pot donar el cas que algun dels termes d'aquest recull sigui sinònim no preferent d'un altre terme que no té cabuda en aquest vocabulari. En aquest cas, prenc a tots els efectes el terme referit a ull com a principal, i hi incloc les explicacions i els equivalents.</li><li>Potser només caldria concretar que la <span style="font-weight: bold;">localització de la dita</span> inclou tant informació dialectal d'on es diu aquella parèmia com informació del recull més antic on s'ha trobat documentada. I, finalment, a <span style="font-weight: bold;">notes </span>he inclòs la resta d'informació esparsa que hi he volgut fer constar.</li><li>Hi ha moltes formes d'un mateix terme que no es poden prendre rigorosament com a sinònimes, sinó únicament com a variants. Les més usuals són les <span style="font-weight: bold;">variants dialectals</span>, però també n'hi ha que són el resultat dels mecanismes que té cada llengua d'expressar un terme de diferents maneres. Aquest és el cas dels <span style="font-weight: bold;">demostratius </span>(<span style="font-style: italic;">davant dels meus, (teus, seus</span>, etc.) <span style="font-style: italic;">ulls </span>--> <span style="font-style: italic;">davant dels ulls d'algú</span>), de l'ús de l'<span style="font-weight: bold;">article definit o indefinit</span> (<span style="font-style: italic;">cloure un ull</span> = <span style="font-style: italic;">cloure l'ull</span>), del fet d'expressar un <span style="font-weight: bold;">complement de lloc</span> pel pronom hi (<span style="font-style: italic;">deixar-hi els ulls</span> = <span style="font-style: italic;">deixar els ulls en una cosa</span>), del fet d'expressar un <span style="font-weight: bold;">datiu </span>pel pronom li (<span style="font-style: italic;">picar-li l'ullet</span> = <span style="font-style: italic;">picar l'ullet a algú</span>). Finalment he optat, per qüestions d'economia i de claredat, per incloure les formes amb el pronom feble sufixat al verb. D'aquesta manera també quedava més clara l'obligatorietat d'expressar aquest complement.</li><li>Molt sovint també es prenen com a sinònimes dues formes, una en singular i l'altra en plural, encara que no sempre ho siguin. Fins i tot afegiria que molts cops la forma correcta només n'és una, i l'altra és mal construïda (normalment per interferència d'una altra llengua).</li><li>Podem expressar una mateixa acció amb diversos verbs sinònims, com ara <span style="font-style: italic;">dur </span>i <span style="font-style: italic;">portar</span> (dur o portar quatre ulls). En molts casos, ni tan sols ho he anotat com a variants d'una mateixa forma. Només ho he mantingut quan ja ho entrava el diccionari consultat o quan l'ús de la parèmia és realment viu en les dues variants.</li><li>Un altra casuística molt habitual i general és que una frase feta construïda amb el verb <span style="font-style: italic;">tenir </span>o <span style="font-style: italic;">anar</span>, segons els casos, es correspongui amb una <span style="font-weight: bold;">locució adverbial</span> introduïda per la preposició amb (<span style="font-style: italic;">tenir una bena als ulls</span> - <span style="font-style: italic;">amb la bena als ulls</span>; <span style="font-style: italic;">tenir pena als ulls</span> - <span style="font-style: italic;">amb la pena als ulls</span>; etc.).</li><li>Fins l'últim moment he estat dubtant de com incloure totes les locucions (generalment comparatives) que fan referència als diferents tipus d'ulls. Normalment es formen amb el verb <span style="font-style: italic;">tenir</span>. Però llavors se'm presentava el dubte de si havien de dur article o no i si aquest havia de ser l'indefinit o el definit (<span style="font-style: italic;">tenir ulls de puça</span>, <span style="font-style: italic;">tenir uns ulls de puça</span> o <span style="font-style: italic;">tenir els ulls de puça</span>). Com que no tots s'adeien a la mateixa fórmula, he optat finalment per introduir-los com a locucions nominals, entenent que és un recurs de la llengua construir les frases fetes amb <span style="font-style: italic;">tenir </span>a partir d'aquestes locucions nominals.</li><li>Els refranys són més difícils de classificar. Pel caràcter divulgatiu del recull he optat per intercalar-los allà on els tocava per l'ordenació alfabètica seqüencial i, de les diferents variants, prendre'n una com a entrada i la resta entrar-les en el camp de sinònim.</li><li>Quan del refrany tenia informació dialectal molt concreta l'he anotada al camp <span style="font-weight: bold;">Lloc</span>. Per tant, el fet que en un refrany no faci esment de les varietats dialectals que la recullen tant pot voler dir que és una informació de la qual no disposo, com que el refrany és d'abast general.</li><li>També és important, en els refranys, mantenir-ne la grafia original amb què ens han arribat, perquè això ens permet saber o establir una hipòtesi de la procedència del refrany, tant geogràfica, a través dels trets dialectals, com històrica, a través dels trets d'evolució de la llengua.</li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-38674694256483320092008-05-19T09:22:00.001+02:002009-11-22T19:53:26.126+01:00Recopilacions comparatives de dites i refranysQuan <a href="http://paremiologia.blogspot.com/2009/05/costumaris-i-calendaris-de-refranys.html">l'altre dia</a> parlava dels diferents tipus de recopilacions de refranys i dites que podem trobar, ja sigui en paper o en línia a Internet, distingíem entre:<br /><ul style="text-align: justify;"><li>Recopilacions alfabètiques</li><li>Recopilacions locals </li><li>Recopilacions temàtiques </li><li>Recopilacions comparatives amb altres llengües</li></ul>Volgudament, vaig passar de llarg de comentar el darrer grup, que s'enquadraria dins la disciplina de la <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/05/paremiologia-comparada.html">paremiologia comparada</a>, perquè m'hi volia detenir amb més calma.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/116898568.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 106px; height: 77px;" src="http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/116898568.jpg" alt="" border="0" /></a>Prou sabem que allò més difícil d'adquirir en l'aprenentatge d'una nova llengua és la fraseologia pròpia: els <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/modisme.html">modismes</a> de cada llengua, entesos com aquella «<span style="font-style: italic;">Expressió particular d’una llengua, que no s’adapta a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeix un sentit figurat adoptat de manera convencional</span>».<br /><br />Sembla clar que no podem interpretar el sentit d'una frase feta analitzant per separat cada un dels seus components, com per exemple en el cas de <span style="font-style: italic;">lligar els gossos amb llonganisses</span>, <span style="font-style: italic;">fer la fi del cagaelàstics</span> o <span style="font-style: italic;">anar a prendre la fresca</span>.<br /><br />De la mateixa manera, tampoc podem traslladar una frase feta, fil per randa, a una altra llengua, sinó que, en general, cada llengua tindrà la seva fraseologia pròpia per expressar un concepte concret. Així, quan en català diem <a href="http://frases-fetes.blogspot.com/2008/04/afartar-se-com-un-lladre.html"><span style="font-style: italic;">afartar-se com un lladre</span></a>, en el sentit d'atipar-se, en castellà podrem dir <span style="font-style: italic;">comer por cuatro</span> o <span style="font-style: italic;">ponerse las botas</span>, amb el mateix sentit, entre molt altres diverses opcions.<br /><br />Entenem, però, que seria absurd dir en català <span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">*posar-se les botes</span> o en castellà <span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic;">*atiborrarse como un ladrón</span>, perquè no tenen tradició en aquestes llengües i són un mer calc substitutori.<br /><br />Per tant, prenen una consideració molt important (imprescindible, diria jo) tots els reculls i eines que permeten aprendre aquest apartat important de cada llengua a partir de la comparació amb altres llengües o oferint les equivalències adequades en tantes llengües com sigui possible.<br /><br />No m'estic referint només a les obres estrictes de paremiologia comparada, on destaca sobre manera la <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2008/05/farns-1992-paremiologia-catalana.html"><span style="font-style: italic;">Paremiologia catalana comparada</span></a> de Sebastià Farnés, publicada pòstumament per Columna Edicions com a enciclopèdia en vuit volums. <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/05/farns-i-bad-sebasti.html">Sebastià Farnés i Badó</a> (1854-1934) és una de les figures cabdals del folklorisme de finals del segle XIX i principis del segle XX, vinculat a la Renaixença i l'excursionisme.<br /><br />Dins l'àmbit de la paremiologia comparada hi incloc també els vocabularis i diccionaris bilingües o multilingües que ens ajudaran a resoldre la major part de dubtes que ens sorgeixin en aquest àmbit i que tenen un paper importantíssim en l'àmbit de la traducció i interpretació de llengües.<br /><br />Així, són imprescindibles els diccionaris bilingües d'Enciclopèdia Catalana o la col·lecció de diccionaris de frases fetes d'Edicions 62, en la col·lecció «El Cangur Diccionaris». I el meu granet de sorra, en forma de <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a>, amb indicació de fonts i equivalències en altres llengües.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-53609499015086811122008-05-12T17:20:00.000+02:002009-11-21T13:10:20.545+01:00Diferències entre frases fetes i refranys<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOojRClce3I8pGKOx4q-KhaJ8Rn-viNUsitoHyBXqZ5vsKcQEcttRaxo5xBOQr0GZk5vGuGmDj4MGzjjPyJvGxWh-oGWrNTVsMt74iGBRtE2XC_RGZTVWdXM2h7Fr5Tgw2dRnYu_QBOPO5/s1600-h/libris.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192757960672089906" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOojRClce3I8pGKOx4q-KhaJ8Rn-viNUsitoHyBXqZ5vsKcQEcttRaxo5xBOQr0GZk5vGuGmDj4MGzjjPyJvGxWh-oGWrNTVsMt74iGBRtE2XC_RGZTVWdXM2h7Fr5Tgw2dRnYu_QBOPO5/s200/libris.gif" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 70px; width: 78px;" border="0" /></a>Quan vam tractar, al principi d'aquesta paremiologia didàctica de la <a href="http://paremiologia.blogspot.com/2009/05/delimitacio-semantica-dels-termes.html">classificació taxonòmica de les parèmies</a>, vam concretar un parell de fronteres clares per tal de distingir-les entre elles, malgrat sempre vagin posades en el mateix sac:<br /><ul><li>el que va <span style="font-weight: bold;">de la paremiologia sàvia a la paremiologia popular</span> (el <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/refrany.html">refrany</a> i el <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/proverbi.html">proverbi</a> són populars, mentre que l'<a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/aforisme.html">aforisme</a>, la <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/sentncia.html">sentència</a>, la <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/mxima.html">màxima</a> o l'<a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/apotegma.html">apotegma </a>són d'origen culte) </li><li>i en l'àmbit de <span style="font-weight: bold;">la funció que fan en el discurs</span>, les que conformen una clàusula completa i inalterable dels que només són una part del discurs, en forma de frase o locució.</li></ul>Si no quedés prou clara aquesta distinció, quan ens referim a una <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/frase-feta.html">frase feta</a>, que pot ser alterada i adaptada al context del discurs ens referim a què <span style="font-weight: bold;">pot tenir variacions sensibles</span> tant pel que fa als elements que la conformen, com al temps verbal de l'oració, com a la possibilitat d'intercalar-hi diversos complements i elements, aliens a la frase feta originària. Mentre que amb els proverbis o refranys, això no passa.<br /><br />Així, quan diem que <span style="color: rgb(0, 102, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">sortir a prendre la fresca</span> és una expressió que ens serveix per indicar que '<span style="font-style: italic;">anem a fer un volt fora de casa</span>', ens podem referir al fet que:<br /><ul><li> aquest volt el vam fer ahir i <span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;color:red;" >vam</span> sortir a prendre la fresca</span>, </li><li>que hi vam anar tu i jo, i <span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;color:red;" >anem</span> a prendre la fresca</span>, </li><li>o hi vaig jo sol i <span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;color:red;" >vaig </span>a prendre la fresca</span>, </li><li>o fins i tot, que hi vaig només una estona curta i <span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;color:red;" >vaig </span>a prendre <span style="font-weight: bold;color:red;" >una mica</span> la fresca</span>, no pas tota.</li></ul>I es podríem inventar i imaginar tantes solucions a situacions comunicatives com el giny de la llengua ens permet: infinites variacions.<br /><br />Això no ho admeten els refranys, que són frases fossilitzades i sense aquesta variació formal. Fixeu-vos que, sovint, introduïm els refranys en el discurs després de dos punts, com una frase independent i que, sovint també, el posem entre cometes per destacar-lo de la resta del discurs.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-1682936782005929532008-04-21T17:20:00.000+02:002009-11-21T13:09:56.968+01:00Costumaris i calendaris de refranys<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO1fr-YniHoRq_UCis3bih9m8v2nICGhk3Tl4EYOYxRZvtn_8y6c0jT9Uh6F7nPJgFxRVUmoKG39n_5RamkFQMrxzOIgwFQYxX3Cj0k1YPfD-HdTLwXk_Sr6jVKIOTM3UBH2gyKwzWJtA/s1600-h/astronomer%5B1%5D.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191800802144932658" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO1fr-YniHoRq_UCis3bih9m8v2nICGhk3Tl4EYOYxRZvtn_8y6c0jT9Uh6F7nPJgFxRVUmoKG39n_5RamkFQMrxzOIgwFQYxX3Cj0k1YPfD-HdTLwXk_Sr6jVKIOTM3UBH2gyKwzWJtA/s320/astronomer%5B1%5D.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 171px; width: 141px;" border="0" /></a>Sens dubte les dites i refranys més coneguts i populars, els que desperten més interès en la gent i els que es recorden més sovint o s'usen per intercalar dins del discurs habitual són els <span style="font-weight: bold;">refranys meteorològics</span> o els que parlen de <span style="font-weight: bold;">costums</span> i <span style="font-weight: bold;">tradicions</span>.<br /><br />Hi ha tot un seguit d'obres que, tot i no ser estrictament i únicament reculls o diccionaris de refranys o frases fetes, s’inscriuen perfectament dins el món de la paremiologia i el folklore i ens ofereixen una visió d'aquest camp paremiològic diferent i complementari respecte d'una cerca en un refranyer temàtic, per exemple.<br /><br />Així avui us vull parlar de les obres que segueixen el curs del calendari a través dels costums i dels refranys.<br /><br />D’una banda tenim els <span style="color: rgb(0, 153, 0); font-weight: bold;">costumaris</span>, <span style="font-style: italic;">que ressegueixen les festes, tradicions i costums diversos a través de les estacions i els mesos de l’any</span>. Potser el més conegut és el <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Costumari català</span> de Joan Amades, de l'any 1950, i tornat a publicar en versió facsímil per l’Editorial Salvat en cinc volums. Però n’hi ha d’altres, potser no tan pretenciosos o complets, però que fan de bon consultar i que ens aporten un munt d’històries i anècdotes interessants. Per exemple, el llibre <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Costums i tradicions catalanes</span>, d’Aureli Capmany, publicat per editorial Laia el 1982 o les <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Festes i costums dia a dia</span>, basat en l’obra d’Amades i publicat en fascicles pel diari «Avui» l’any 1991.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXlokG1S5zXxald2rGKy4rxiJm47KvKuZYXWrJmKYmpcGNFEoOyYVpJ_Nhs3TBXbKqMtXTNidQEDkcoRmnNDYPp3u1wwB_h634zmcbBYtMUesegTHtYM6T0ELeoOqlGiz-Jz9mGOPvUE76/s1600-h/Libro373m.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191763195411288850" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXlokG1S5zXxald2rGKy4rxiJm47KvKuZYXWrJmKYmpcGNFEoOyYVpJ_Nhs3TBXbKqMtXTNidQEDkcoRmnNDYPp3u1wwB_h634zmcbBYtMUesegTHtYM6T0ELeoOqlGiz-Jz9mGOPvUE76/s320/Libro373m.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 124px; width: 87px;" border="0" /></a>En un altre ordre de coses, però sense deixar l'àmbit dels costumaris, trobem també un munt d’obres, amb poca lletra i força dibuixos, però que són una guia perfecta per introduir els nostres infants en el món de la paremiologia i la cultura popular. M'agradaria destacar, per exemple el cicle <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Les nostres tradicions</span>, de Vicenta Ferrer Escrivà, amb dibuixos de Pilarin Bayés, publicat a València per Comercial Denes el 1996 o la magnífica <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Col·lecció Folklore</span>, de Teresa Sabaté i Rodié i Rita Culla i Perarnau publicada per l'Editorial Salvatella.<br /><br />Un altre tipus d’obra són els <span style="color: rgb(0, 153, 0); font-weight: bold;">calendaris de refranys</span> o altres obres similars que, <span style="font-style: italic;">com si d’una narració es tractés, presenten els refranys i les tradicions del curs de l’any al llarg d’una història narrada</span>. Són el cas del <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Calendari de refranys</span> de Joan Amades, del 1933, publicat en edició facsímil per Edicions El Mèdol de Tarragona el 2002 o una altra, adreçada a infants, d’Antoni Gimeno i Amadeu Roura, <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Anys i panys</span>, publicada per Graó Editorial el 1986, que conté dites i frases fetes, contes, recitacions, endevinalles, corrandes, refranys i tradicions i creences.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRyrPOAmLNuozAto_cdMvbRZNpj2MfpSsZvjEWvewNgGXbLZ9HCmy8Tzh-zoT3PJIkVDuG81fzDZlkGB9MMmPKkNztbsSQ7-dmP6x9RY0TXhs6XiB3iyxbb_AbnU3qHmV3jfKE7m6otjJ/s1600-h/Nassos2.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191763410159653666" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRyrPOAmLNuozAto_cdMvbRZNpj2MfpSsZvjEWvewNgGXbLZ9HCmy8Tzh-zoT3PJIkVDuG81fzDZlkGB9MMmPKkNztbsSQ7-dmP6x9RY0TXhs6XiB3iyxbb_AbnU3qHmV3jfKE7m6otjJ/s320/Nassos2.gif" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 90px; width: 58px;" border="0" /></a>Finalment us vull esmentar una petita joia de Joaquim Carbó, que es diu <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">L’home dels nassos</span>, publicada per l'Editorial La Galera el 1995, amb il·lustracions de Fina Rifà, que <span style="font-style: italic;">fa un repàs del curs de l’any a través de dites, poemes i cançons</span>.<br /><br />Mireu, per exemple com comença la narració del mes d'abril:<br /><br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><blockquote style="color: rgb(102, 51, 102);"><span style="font-style: italic;"> Una flor no fa abril, sinó mil</span>.<br /><br />─I ara, ja som a l'abril!<br />─És un mes tan divers que no saps com prendre'l! Hi ha opinions per a tots els gustos; però dominen les desfavorables, potser perquè...<br /><br /><span style="font-style: italic;"> Quan l'abril no sap què fer</span> <span style="font-style: italic;"><br />pren el dimoni per conseller.</span><br /><br />─Els que l'acusen diuen...<br /><br /><span style="font-style: italic;"> D'abril,</span> <span style="font-style: italic;"><br />un de bo entre mil.</span><br /><span style="font-style: italic;"><br />Bon abril i bon cavaller, </span> <span style="font-style: italic;"><br />molt escassos solen ser.</span><br /><span style="font-style: italic;"><br />Abril, abriló,</span> <span style="font-style: italic;"><br />de cada cent, un de bo;</span> <span style="font-style: italic;"><br />la vella que això deia</span> <span style="font-style: italic;"><br />en tenia cent un,</span> <span style="font-style: italic;"><br />i no n'havia vist ni un.</span><br /><span style="font-style: italic;"><br />Mai no he vist cosa pitjor</span> <span style="font-style: italic;"><br />que abril i home traïdor.</span><br /><span style="font-style: italic;"><br />Els mals abrils</span> <span style="font-style: italic;"><br />es compten per mils.</span><br /><br />─No serà tant!<br />─No, però els canvis d'estació són dolents per a la gent gran i malalta.<br /><br /><span style="font-style: italic;"> Abril, abrilet,</span> <span style="font-style: italic;"><br />va matar sa mare de fred.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;"> La llum d'abril,</span> <span style="font-style: italic;"><br />malures mil.</span><br /><span style="font-style: italic;"><br />L'abril amb la cua<br />sol ferir</span> <span style="font-style: italic;"> a l'entrar o al sortir.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;"> L'abril, rient,</span> <span style="font-style: italic;"><br />mata de fred la gent.</span><br /><br />─I tot això perquè no saps si t'has de tapar o destapar.<br /><br /><span style="font-style: italic;"> No és tan dolç l'abril florit</span> <span style="font-style: italic;"><br />que no geli alguna nit.</span><br /><br />─Hi ha una predicció meteorològica a partir d'abril:<br /><br /><span style="font-style: italic;"> Pel mes d'abril, no et treguis ni un fil.</span> <span style="font-style: italic;"><br />Pel maig, vés com vas.</span> <span style="font-style: italic;"><br />Pel juny, no prenguis consell de ningú.</span> <span style="font-style: italic;"><br />I pel juliol, qui es tapa és un mussol.</span><br /><br />─La gent jove, en canvi, sent néixer noves energies.<br />─Però als nens, els toca rebre, aquest temps...<br />─Ah, sí? Per què?<br />─Perquè ens fan estrenar el vestit nou per anar a beneir el ram o la palma. Hi ha anys que fa un fred que pela, el Diumenge de Rams.<br />─Oh, i tant, ara que ho dius! El Diumenge de Rams...! La fira de palmes i palmons que regalen les padrines...!<br />─I les mones dels padrins...<br />─El meu és molt esplèndid. A casa ens fem un tip, de mona.<br />─Sí, i després vénen els mals de ventre...</blockquote>En el pròxim article sí que parlaré dels estrets lligams entre la paremiologia i l'emigmística, una societat ben travada i ben trobada.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-42072695637920370652008-03-31T17:20:00.000+02:002009-11-21T13:09:34.112+01:00Les figures retòriques en els refranys<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4WOCrsneEkYMgZgQeEOckuUjSy5IUd6gFuikcxZ1RvHy3bnO6F7sYQKn0rdYtNBmjZ6tQJCihpoNBVWAeZxr8KC2xTdfuQ5F3JnIFfblJksxePYS-DxBKwYFgOm8LCz8hgwi4FtGL3B58/s1600-h/retorica.jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183810757666390226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4WOCrsneEkYMgZgQeEOckuUjSy5IUd6gFuikcxZ1RvHy3bnO6F7sYQKn0rdYtNBmjZ6tQJCihpoNBVWAeZxr8KC2xTdfuQ5F3JnIFfblJksxePYS-DxBKwYFgOm8LCz8hgwi4FtGL3B58/s200/retorica.jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 127px; width: 98px;" border="0" /></a>Faré un parèntesi en el repàs dels noms més importants de la paremiologia catalana per reprendre momentàniament <span style="font-weight: bold;">l'estudi i la formació dels refranys</span>.<br /><br />És important comprendre com s'han generat els refranys, quines eines fan servir per perdurar en la memòria col·lectiva. És precisament aquest ús que fan les parèmies dels recursos poètics el que l'acosta a ser considerat un vers. No només la musicalitat, la rima, el ritme, sinó també l'ús continuat de les principals <span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;">figures retòriques</span>.<br /><br />Basaré la meva exposició en els magnífics treballs de <span style="font-weight: bold;">Maria Conca</span>, al llibre <span style="font-style: italic;">Paremiologia</span> (1987) i en l'estudi introductori del seu <span style="font-style: italic;">Els refranys catalans</span> (1988).<br /><br />També us avanço que estic treballant en un vocabulari de paremiologia d'uns 150 termes, amb els equivalents en castellà, francès i anglès que espero poder-vos presentar ben aviat.<br /><br />1. <span style="color: rgb(102, 51, 102); font-weight: bold;">La metàfora<br /><br /></span>És freqüent l'ús metàforic en el sentit dels refranys, de fer servir un mot o expressió que presenta una idea semblant a una altra, com per exemple:<br /><ul><li>El que es fa ovella, el llop se'l menja.</li><li>Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes.</li><li>La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima.</li><li>La voluntat mou muntanyes.</li><li>Pell d'ovella, carn de llop.</li><li>Qui en bona cadira seu, bona ventura l'espera.</li><li>Uns cullen les flors i altres les espines.</li></ul><br />2. <span style="color: rgb(102, 51, 102); font-weight: bold;">La metonímia<br /><br /></span>El joc metonímic per la relació de contigüitat en el sentit d'un mot o expressió és un altre recurs usat a bastament. Com per exemple:<br /><ul><li>A un bon altar, no hi calen floretes.</li><li>Cada olleta té la seua tapadoreta.</li><li>Cap on el cor s'encamina, el cos camina.</li><li>Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany, salut per tot l'any.</li><li>Fugir del foc i caure en les brases.</li><li>L'ull blau i la cella rossa, bona mossa.</li><li>Llavis tancats, sentiments amagats.</li><li>Malva, sàlvia i valeriana, de tot mal salva.<br /></li><li>Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar.</li><li>Tot no és bufar i fer ampolles.</li></ul><br />3. <span style="color: rgb(102, 51, 102); font-weight: bold;">La comparança<br /><br /></span>És un dels recursos més utilitzats. Fins i tot Amades hi dedica un llibre sencer a estudiar-ne el fenomen. Alguns exemples:<br /><ul><li>Amor de germà, amor de ca.</li><li>Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat.</li><li>Les burles fan com les processons, que tornen allà d'on surten.</li><li>Té més paraules que fulles té un pi verd.</li><li>Temps, vent, dones i fortuna, donen voltes com la lluna.<br /><br /></li></ul>Moltes vegades la comparació s'estableix per l'enumeració inicial de tres elements que s'equiparen (Amades, en el llibre Números meravellosos fa esment d'aquest recurs propi de la literatura popular en general, que també té el seu reflex en els refranys «<span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(51, 51, 51); font-style: italic;">L'agrupació de tres exemples es troba sovint en totes les altres experiències de la literatura popular; en el proverbi, per exemple, es troben nombrossísims exemples, en els quals són presentades tres gradacions o tres protagonistes, marcant un ritme accentuadament ternari</span></span>».<br /><ul><li>Cartes, dones i vi, treuen l'home de si.</li><li>Dones, músiques, ocells: contes nous, romanços vells.</li><li>El foc, el betlem i la mar sempre tenen què mirar.</li><li>Guerra, cacera i amors, per cada plaer, mil dolors.<br /></li></ul><br />Un altre recurs comparatiu formidable en les parèmies és l'ús de l'expressió «<span style="font-style: italic;">Val més... que</span>» o «<span style="font-style: italic;">Més val... que</span>», que enclouen una comparació qualitativa, en el sentit d'atorgar excelència a una cosa enfront una altra, com per exemple:<br /><br /><ul><li>Més val fama que diners.</li><li>Més val fortuna que saber.</li><li>Val més enveja que pietat.</li><li>Val més ser cap d'arengada que cua de lluç.</li><li>Val més tenir que penedir.</li></ul><br />4. <span style="color: rgb(102, 51, 102); font-weight: bold;">La ironia<br /><br /></span>Ús de la ironia, com a element usat en el joc burlesc amb intenció satírica. Bàsicament són de temàtica religiosa, política o sexual. Per exemple:<br /><ul><li>Dels pecats del piu, Déu se'n riu.</li><li>El mal es riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari.</li><li>Entri la gràcia de Déu i entrava un frare.</li><li>Figa tocada, figa menjada.</li><li>Figa verda i mossa d'hostal, palpant es maduren.</li><li>Foc de figuera, foc de quimera.</li><li>L'infern està enrajolat de coronetes de capellans.</li><li>Mai no se sap si és gros el nap fins que descobreix el cap.</li><li>Monges de sant Agustí, dos caps en un coixí.<br /></li><li>N'entren dos i en surten tres.</li><li>Pagant, sant pere canta.</li><li>Rita, Rita, tu la tens de fusta i no te pica.</li></ul><br />5. <span style="color: rgb(102, 51, 102); font-weight: bold;">La polisèmia<br /><br /></span>Aprofitar el sentit polisèmic de determinats mots, els seus diversos significats, també és un recurs que trobem sovint utilitzat en els refranys. Per exemple,<br /><ul><li>El temps fa passar l'amor i l'amor fa passar el temps.</li><li>En dir era, ja hem batut.<br /></li><li>Menjar per viure i no viure per menjar.</li><li>No diguis res que no sigui per res.<br /></li><li>Poques paraules i bons fets, bons fets i poques paraules.</li><li>Tant se val barretina vermella que vermella barretina.</li></ul><br />6. <span style="color: rgb(102, 51, 102); font-weight: bold;">El quiasme</span><br /><br />És una polisèmia creada pels mots invertits. Com ara:<br /><ul><li>Estam fotuts si ses someres no fan rucs; i si es rucs no fan someres, estam fotuts de totes maneres.</li><li>Menjar per viure, i no viure per menjar.</li><li>No és igual tenir un ull dins la busca, que una busca dins l'ull.</li><li>Poques paraules i bons fets; bons fets i poques paraules.</li><li>Quan març fa abril, abril fa març.</li><li>Tant n'hi ha d'allà ací, com d'ací allà.</li><li>Val més llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada.</li></ul><br />7. <span style="color: rgb(102, 51, 102); font-weight: bold;">L'onomatopeia</span><br /><br />Un element es presenta repetit diverses vegades, sigui totalment o parcialment, per simular o fer-nos recordar un so determinat.<br /><ul><li>La xurla quan canta crida plu-ja, plu-ja, i fa ploure.</li><li>Molts promesos has tingut, tururut.</li><li>Ric, ric, com els grills.</li><li>Tan bo, tan bo, so de tambor</li><li>Tan ric tan ric, fa músic.</li><li>Tururut, qui gemega ja ha rebut.</li><li>Tut tururut, qui neix ase no pot morir ruc.</li><li>Xam, xam, so d'aram</li></ul><br />En el següent article us parlaré de les <span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;">figures enigmistiques</span> i els <span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;">jocs de paraules</span> que també trobem sovint reflectits en els refranys.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-75470893183266239172008-02-29T17:19:00.000+01:002009-11-21T13:09:11.538+01:00Mossèn Antoni M. Griera i Gaja<a href="http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/images/numeraris/n31grierag.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" src="http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/images/numeraris/n31grierag.JPG" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 127px; width: 111px;" border="0" /></a><a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2008/02/griera-1935-tresor-de-la-llengua.html" style="font-weight: bold;">Antoni Griera i Gaja</a> és una figura controvertida de la lingüística catalana, <span style="font-style: normal;">no només pels seus posicionaments polítics, sinó també per les seves teories lingüístiques i pels mètodes emprats en la recollida de dades i posterior bolcat a les obres. Té afirmacions tan polèmiques com afiliar el basc amb el llatí.<br /><br />Vull fer un esment especial a l'obra que més ens interessa des del vessant de la paremiologia, el </span><span style="font-style: italic;">Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya</span> <span style="font-style: normal;">(1935-47), una enciclopèdia en 14 volums amb lèxic dialectal arreplegat de diversos informants per tot el territori de parla catalana (encara que al títol ho redueixi només a Catalunya).</span><br /><span style="font-style: normal;"><br /></span><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Biografia</span></span><br /><br />Va néixer a Sant Bartomeu del Grau (Osona) el 1887 i va morir a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), el 1973.<br /><br /><script>remet("","","","Atlas lingüístic de Catalunya <span style="\">(1923-24) i l'aplegà de materials dialectals que després aprofità per al seu </span>Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya <span style="\">(1935-47). El 1932 trencà les relacions amb l'Institut i mantingué tota la resta de la seva vida una actitud hostil a la seva obra i als seus membres. El 1931 publicà la </span>Gramàtica històrica del català antic<span style="\">, no gaire rigorosa. Després de la guerra de 1936-39 fou professor de la Universitat i del seminari de Barcelona i s'establí a Sant Cugat del Vallès, on amb ajudes oficials fundà un Institut de Cultura Romànica, a través del qual continuà les publicacions de l'</span>Atlas <span style="\">i del </span>Tresor<span style="\"> i un "Boletín de Dialectología Española", de tema bàsicament català. La seva obra ha estat molt discutida, especialment la recent: en el </span>Vocabulario vario <span style="\">pretén, per exemple, que la llengua basca és de filiació llatina. El 1963 publicà unes </span>Memòries<span style="\">, de gran esperit polèmic. Ha publicat un atles lingüístic d'Andorra i un altre de la Vall d'Aran, de poc ús pràctic.</span>")</script>Amb uns inicis prometedors, i una formació avalada per l'Institut d'Estudis Catalans a Halle i Zurich, va desenvolupar una gran tasca dialectològica i d'arreplega de dades amb informadors per tot el territori català. Ingressa el 1913 a les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, on va ser un dels impulsors del "Butlletí de Dialectologia Catalana", Va ser membre adjunt de la Secció Filològica de l'IEC del 1921 al 1928. Entre d'altres tasques, hi va emprendre la publicació de l'<span style="font-style: italic;">Atlas lingüístic de Catalunya</span> <span style="font-style: normal;">(1923-24) i va aplegar de materials dialectals que després va aprofitar per al seu </span><span style="font-style: italic;">Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya</span> <span style="font-style: normal;">(1935-47).<br /><br /></span><span style="font-style: normal;">El 1931 va publicar la </span><span style="font-style: italic;">Gramàtica històrica del català antic</span><span style="font-style: normal;">, no gaire rigorosa. </span><span style="font-style: normal;">Després de la guerra civil espanyola (1936-39) va ser professor de la Universitat i del seminari de Barcelona i es va establr a Sant Cugat del Vallès, on amb ajudes oficials del règim va fundar un Institut de Cultura Romànica, a través del qual va continuar les publicacions de l'</span>Atlas <span style="font-style: normal;">i del </span>Tresor<span style="font-style: normal;"> i un "Boletín de Dialectología Española", de tema bàsicament català. En aquesta època se'l vincula amb la Falange.</span><br /><span style="font-style: normal;"><br />El 1932 va trencar les relacions amb l'IEC i des d'aleshores sempre va mantenir una actitud hostil envers la seva obra i els seus membres.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Bibliografia</span></span><br /><br />Però no es pot pas oblidar que té una obra ingent i una documentació especialitzada molt valuosa, a la qual hom ha d'acostar-s'hi amb prudència, però amb la seguretat que hi trobarà coses interessants i sorprenents.<br /><br /></span><br /><ul><li>1914 - <span style="font-style: italic;">"El nom dels vents en català"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. II. Pàg. 74-96.<br /></li><li><span style="font-style: italic;">"Terminologia dels ormeigs de pescar dels rius i costes de Catalunya"</span>. Wörter uns Sachen, vol. VIII, Pàg. 97.103<br /></li><li>1916 - <span style="font-style: italic;">"La calaixera de Mn. Alcover"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. IV.</li><li>1919 - <span style="font-style: italic;">"Foc, focs"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. VII. Pàg. 80-88.</li><li>1923a - <span style="font-style: italic;">"El jou, l'arada i el llaurar"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. XI.</li><li>1923b - <span style="font-style: italic;">"El nom dels peixos"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. XI.</li><li>1926 - <span style="font-style: italic;">Atlas Lingüístic de Catalunya</span>. Barcelona.<br /></li><li>1928 - <span style="font-style: italic;">"Feines i costums que desapareixen"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. XVI. Pàg. 1-39.<br /></li><li>1929 - <span style="font-style: italic;">"Tríptic. La naixença, les esposalles, la mort"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. XVII. Pàg. 79-135<br /></li><li>1930 - <span style="font-style: italic;">"Litúrgia popular"</span>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. XVIII. Pàg. 1-98.</li><li>1933a - <span style="font-style: italic;">La casa catalana</span>. Barcelona: Edicions Polígrafa ─ Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Butlletí de Dialectologia Catalana", vol. XX. Pàg. 13-329.<br /></li><li>1933b - <span style="font-style: italic;">"Litúrgia popular"</span>. Barcelona: "Catalunya Social", any XII.</li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">"La vida pagesa i el mes de gener"</span>. Barcelona: "Catalunya Social".</li><li>1935 - <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic; font-weight: bold;">Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya</span>. En XIV volums. Barcelona: Edicions Polígrafa. Editat entre 1935-1947. Segona edició (1966).</li><li>1949 - "Fènyer el pa, amasar el pan". París (França): "Melanges de Filologie et Litterature medievale".</li><li>1965 - <span style="font-style: italic;">Gramàtica històrica catalana.</span><br /></li><li>1967 - <span style="font-style: italic;">Litúrgia popular</span>. Sant Cugat del Vallès: Biblioteca filològica-històrica.</li></ul><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">El Tresor</span></span><br /><br />Ens interessa com a obra lexicogràfica i pels continguts paremiològics que atesora. Són 14 volums amb entrades de qualitat i volum ben desigual.<br /><br />Les informacions que conté el Tresor de la llengua són més aviat minses. Generalment només conté l'entrada i una breu definició, però sense categoria gramàtical, transcripció fonètica ni informacions dialectals clares. No se sap ben bé quan un terme és d'ús general o restringit a un àmbit territorial determinat.<br /><br />Se li critica que, amb els mitjans i col·laboradors de què va disposar durant la seva estada a l'Institut d'Estudis Catalans, produís una obra tan poc acurada i completa.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Crítica</span></span><br /><br />Com deia, la crítica no el deixa gens ben parat. Per exemple, veieu que n'opinaven de la seva obra Joan Coromines («<span style="font-style: italic;">De les equivocacions de Badia són responsables sovint les aberracions més greus del seu mestre A. Griera</span>») o Carles Riba («<span style="font-style: italic;">Sigui prudent amb les publicacions de l’I.E.C.: dissortadament hi ha molta barreja. Les coses de Mn. Griera són dolentes; les de Montoliu, barroeres i fantasioses; les de Barnils, Casacuberta, Moll, Coromines, i, no cal dir, Fabra, bones de tot fiar</span>»).<br /><br />L'obra de Griera no és gaire valorada, en general, sobretot per les afirmacions dels seus darrers estudis, els resultats més aviat mediocres del Tresor, la metodologia emprada en els qüestionaris i tria de localitats de l'Atlas i les seves teories sobre la filiació i origen del català. Bona mostra en tenim en les notes biogràfiques i crítiques vesades, per exemple, per Joan Coromines, i la fitxa que resta a l'Institut d'Estudis Catalans del seu perfil com a integrant de la Secció Filològica de l'IEC.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-62994380223145422662008-02-07T17:19:00.000+01:002009-11-21T13:08:47.267+01:00Cels Gomis i Mestre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR-0YfG-t4PaMSXLfmPADY1aV8XHdnwGu2Eg3bwKanaPm8dkJLMhE1ztscmM5RiIiKuAw2rjpmOZG3jvcu12kJTpmW8qrRr_KIAqdrUJFFTA5M74igkPCGOVavk7t_pkImOgtEfE-k15J5/s1600-h/CGOMIS3.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5164007258672604546" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR-0YfG-t4PaMSXLfmPADY1aV8XHdnwGu2Eg3bwKanaPm8dkJLMhE1ztscmM5RiIiKuAw2rjpmOZG3jvcu12kJTpmW8qrRr_KIAqdrUJFFTA5M74igkPCGOVavk7t_pkImOgtEfE-k15J5/s200/CGOMIS3.JPG" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 142px; width: 126px;" border="0" /></a>Continuem desempolsant els noms més destacats de la paremiologia catalana de finals del s. XIX i primers del s. XX, d'aquells folkloristes i excursionistes que van vetllar i que van possibilitar que el llegat de la cultura tradicional i popular, bàsicament de transmissió oral, no es perdés.<br /><br /><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cels_Gomis_i_Mestres">Cels Gomis</a> té una vasta obra, producte de les obligacions que li imposava la seva professió d'enginyer de moure's per tot el territori. Ha deixat una extensa obra folklòrica, tècnica i política.<br /><br />Per la vàlua, especialització i rigorositat destaquen obres com ara <span style="font-style: italic;">La lluna segons lo poble</span> (1884), <span style="font-style: italic;">Meteorologia i agricultura populars</span> (1888), <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2008/02/gomis-1983-dites-i-tradicions-populars.html" style="font-style: italic;">Botànica popular</a> (1891), <span style="font-style: italic;">Zoologia popular catalana</span> (1910) o <a href="http://www.llibrevell.cat/wp/2007/08/30/llibre-la-bruixa-catalana/" style="font-style: italic;">La bruixa catalana</a> (1910).<br /><br />El seu nét, Cels Gomis Serdañons, ha furgat en els arxius de l'avi per revisar i reeditar algunes obres inèdites o inacabades. Mercès a aquesta dedicació han pogut veure la llum diverses obres de cabdal importància paremiològica.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Biografia</span></span><br /><br />Nascut a Reus el 6 de gener de 1841, la seva família es va traslladar a Madrid, on va estudiar. Abans d’acabar la carrera d´enginyer de camins, el 1862, va tornar a Catalunya per treballar en les obres del ferrocarril de Reus a Montblanc. Va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella època, així com de les línies ferroviàries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que desprès va classificar i va publicar.<br /><br />El 30 de març de 1874 es va casar amb Dolores Perales, natural de Madrid, amb qui tingué set fills. A partir de 1893 residí a Barcelona. El 1908, s’ocupa d’un projecte per portar aigua a Barcelona des d’Esparraguera. Fent els estudis preliminars per a aquesta obra, va patir una greu caiguda que li comportà la pèrdua del braç esquerre. Va morir el 13 de juny de 1915.<br /><br />La personalitat de Cels Gomis i Mestre és enormement rica pel que fa a la diversitat de camps d'actuació –professional, política, estudis folklòrics, divulgació científica…–, però també per la intensitat amb què s'ocupà en les diferents tasques.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Bibliografia</span></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLFWPU3J4euio5i27s08cMPeJEd40fLXNBw3Hsig5DUjQ7nYJ6fOtfjI27xyF6b7cjNtD8QNRcc0GUXgH9YO028B1hdUIJWxNa_P1bxTf7BNppi6-X39YyyK2KzW_2Z2BTUbfZ81kE59Ik/s1600-h/CGOMIS2.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5164006472693589362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLFWPU3J4euio5i27s08cMPeJEd40fLXNBw3Hsig5DUjQ7nYJ6fOtfjI27xyF6b7cjNtD8QNRcc0GUXgH9YO028B1hdUIJWxNa_P1bxTf7BNppi6-X39YyyK2KzW_2Z2BTUbfZ81kE59Ik/s200/CGOMIS2.JPG" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 93px; width: 61px;" border="0" /></a>Intento esmentar, tant les edicions originals, publicades en vida de l'autor, com les revisions posteriors que devem a la dedicació del seu nét.<br /><br />Només tinc en compte les obres que s'adscriuen en l'àmbit de la paremiologia i el folklore popular i no pas les obres especialitzades o de caire polític que també va escriure l'autor.<br /><br />És molt diversa l'envergadura de les diferents obres esmentades, atès que hi ha tant les obres completes com articles apareguts en diferents butlletins de les agrupacions excursionistes de les quals formà part.<br /><br /><ul><li>1884a - <span style="font-style: italic;">Lo llamp y'ls temporals</span>. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Biblioteca popular de l'AEC, vol. I</li><li>1884b - <span style="font-style: italic;">La lluna segons lo poble</span>. Publicacions de la Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), vol. IV, 3a. edició (Barcelona, 1912) ─ Barcelona: Ed. Alta fulla. Col·lecció «El calaix de sota».</li><li>1884c - "<span style="font-style: italic;">Lliteratura oral catalana</span>". «L'Avens», 1884, pàg. 244-250. ─ Nova edició corregida i augmentada: "Folklore català", «Arxiu d'Estudis del Centre Excursionista de Terrassa», 1912, pàg. 82-89, 174-179, 191-195 i 206-210.</li><li>1887 - "<span style="font-style: italic;">Costums empurdanesas: dinars de morts, honras grassas</span>". Article dins "Miscelánea Folk-lórica" (1887), de la Secció de Folklore de l'Associació d'Excursions Catalana, vol. IV ─ Segona edició (1981): Barcelona: José J. de Olañeta, editor. Col·lecció «Arxiu de tradicions populars», núm. 11. </li><li>1888 - <span style="font-style: italic;">Meteorologia i agricultura populars</span>. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Biblioteca popular de l'AEC, vol. V. ─ Reedició augmentada: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1998). Col·lecció «Arxius de Folklore Català», núm. 3.</li><li>1890a - "<span style="font-style: italic;">Tradicions de Cardó</span>". Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (BAEC), 1890, pàg. 220-226.</li><li>1890b - "<span style="font-style: italic;">De Tortosa a Cardó</span>". Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (BAEC), XII, 1890, pàg. 203-219.</li><li>1891 - <span style="font-style: italic;">Botànica popular</span>. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Biblioteca popular de l'AEC, vol. VI. ─ Nova edició ampliada i modificada (1983): <span style="font-style: italic;">Dites i tradicions populars referents a les plantes</span>. Barcelona: Montblanc-Martín-Centre Excursionista de Catalunya.</li><li>1892 - "<span style="font-style: italic;">Tradicions fabarolas</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1892, pàg. 59-63.</li><li>1893 - "<span style="font-style: italic;">El triai (festa popular olotina)</span>". «L'Avens», 1893, pàg. 280-282.</li><li>1894 - "<span style="font-style: italic;">De com se formà l'Estany de las Presas</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1894, pàg. 258-260.</li><li>1895a - "<span style="font-style: italic;">La invenció de la fanga y dels arpells</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1895, pàg. 168-169.</li><li>1895b - "<span style="font-style: italic;">Gnomos y follets</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1895, pàg. 223-226.</li><li>1896a - "<span style="font-style: italic;">L'arpa de Davit</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1896, pàg. 192.</li><li>1896b - "<span style="font-style: italic;">Origen d'un modisme ampurdanès</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1896, pàg. 234-235.</li><li>1897 - "<span style="font-style: italic;">Follies particulars de Fraga, de Mequinença y de Tortosa</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1897, pàg. 112-115.</li><li>1900 - <span style="font-style: italic;">Rudimentos de agricultura española</span>.<br /></li><li>1901a - "<span style="font-style: italic;">Literatura oral catalana</span>". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1901, pàg. 12-13, 35-37, 134-137, 163-174 i 185-196.<br /></li><li>1901b - "<span style="font-style: italic;">Literatura catalana. Ditxos topichs</span>". Barcelona: Tip. "L'Avenç". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), vol. 11è, any XI, núm. 72, pàg. 12.</li><li>1904 - "<span style="font-style: italic;">Un dijous a St. Esteve de Bas</span>". «Catalunya», febrer de 1904, pàg. LXVII-LXXV. ─ Nova edició: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1915, pàg. 74-83.</li><li>1910a - <span style="font-style: italic;">Zoologia popular catalana</span>. Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).</li><li>1910b - <a href="http://www.llibrevell.cat/wp/2007/08/30/llibre-la-bruixa-catalana/"><span style="font-style: italic;">La bruixa catalana</span></a>. ─ Editada pòstumament: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987). Col·lecció «Arxius de Folklore Català», núm. 1.</li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-7640307582704395442008-01-11T17:19:00.000+01:002009-11-21T13:08:23.239+01:00Joan Amades i Gelats<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaYwqml9POEGl-5Bj-05WQsqapEO7a_ykWL87wRk-sBUH_iFoN77_J6qhTTOuP2cqDXce5FpRcWQLhhbHkzhkL5ugyl-do3RBN9Bw7naurcnA_Zbv5UwIkhE-DfHlvGYYy-O7YTtttPX14/s1600-h/amades.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154354642086887618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaYwqml9POEGl-5Bj-05WQsqapEO7a_ykWL87wRk-sBUH_iFoN77_J6qhTTOuP2cqDXce5FpRcWQLhhbHkzhkL5ugyl-do3RBN9Bw7naurcnA_Zbv5UwIkhE-DfHlvGYYy-O7YTtttPX14/s200/amades.gif" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>Amb <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats">Joan Amades</a> iniciem un repàs dels noms més prestigiosos de la paremiologia catalana. Penso que és de justícia començar amb ell, pel volum i importància de la feina desenvolupada.<br /><br />Serà un repàs de noms, sense cronologia específica. I també ens deixarem entretenir en algunes obres cabdals d'aquests folkloristes.<br /><br />Per conèixer <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats">Joan Amades</a>, res millor que capbussar-se <a href="http://personal.auna.com/1277509/amades-bcn.html">en la seva obra</a>. Trobem algun vestigi en línia, però la seva extensa i variada bibliografia parla per ell. I també podem trobar alguna <a href="http://www.totcontes.com/view.php?p=U:joanamades">breu biografia</a> a Internet.<br /><br />Fet i fet, poca cosa, mentre l'<a href="http://joanamades.cat/">Associació Cultural Joan Amades</a> no alci el vol definitivament i faci un estudi i difusió del seu immens llegat.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Biografia</span></span><br /><div class="MsoNormal">«<span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">El folklorista Joan Amades i Gelats, de formació autodidacta, va néixer a Barcelona el 1890 i morí a la mateixa ciutat seixanta-nou anys després. Des de 1915 fins a la fi de la seva trajectòria dugué a terme una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. </span><span lang="FR"><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">D'entre les seves publicacions, que fins avui han gaudit de molta acceptació popular, cal destacar </span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">Les cent millors cançons populars</span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">, </span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">Les cent millors rondalles populars</span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">, els cinc volums del </span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">Costumari català</span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;"> i </span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">Folklore de Catalunya</span><span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;">.</span>»<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span lang="FR">[Tret de <a href="http://www.premisliteraris.org/setmanajornades.htm">http://www.premisliteraris.org/setmanajornades.htm]</a></span></span></div><div class="MsoNormal">De l'Enciclopèdia Compacta podem extraure una mica més d'informació sobre la vida i l'obra de l'autor: «<span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic; letter-spacing: -0.15pt;" lang="CA">Treballà al Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc), a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona i col·laborà amb <st1:personname productid="la UNESCO. De" st="on">la UNESCO. De</st1:personname> la seva abundant bibliografia cal destacar Les diades populars catalanes (1932‑49), Refranyer català comentat (1951) i, especialment, el Costumari Català (1950‑56) i Folklore de Catalunya (1956‑1959).</span>»</div>Erròniament, l'entrada de l'<a href="http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0003282">Enciclopèdia Catalana</a> diu que va néixer a Riudoms. No és cert. Però als dos anys passà una llarga temporada a Bot (Terra Alta), el poble natal del seu pare, per problemes de salut. Va néixer a Barcelona i hi va tornar per cursar els seus estudis i ajudar als seus pares en la venda de llibres als Encants.<br /><br />Lluís Calvo (a Calvo Calvo, Lluís (1990): <i>Amades</i>.- Barcelona, Ed. de Nou Art Thor. Col·lecció «Gent nostra», n. 83) fa una biografia una mica més extensa, repartida en els següents apartats:<br /><br />- Presentació<br />- Família i infantesa (1890-1900)<br />- L'embranzida associativa (1905-1915)<br />- El naixement de les aficions folkloristes (1915-1920)<br />- La identificació amb la investigació folklòrica (1920-1929)<br />- La professionalització (1929-1939)<br />- La internacionalitat i les grans obres (1940-1959)<br /><br />Us la recomano si voleu saber de primera mà mes dades d'aquest il·lustre barceloní. Entre d'altres dades, sabem que va néixer el 23 de juliol de 1890 al barri del Raval de Barcelona, al carrer Peu de la Creu, 15. Fill de Blai Amades i Teresa Gelats, ambdós d'origen humil. Les condicions familiars van aconsellar d'enviar el noi a Bot (Terra Alta), poble natal del pare, on en Joan va restar fins els dos anys.<br /><br />Va assistir poc temps a l'escola: als nou anys va haver de deixar-la per posar-se a treballar amb els seus pares. Al principi, s'estava amb ells, però als dotze anys ja es va instal·lar als Encants Nous de Sant Antoni, on es va dedicar a la compra-venda de llibres.<br /><br />Del món dels llibreters de vell, de les compres i vendes, li ve l'afició lectora i hi va aprendre a estimar els llibres. Per això les seves grans obres són fetes amb molta cura, convertint-se en veritables obres de bibliòfil.<br /><br />A partir del 1905, entra en contacte amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) i les excursions que organitzaven. Això l'influeix i li permet aprendre sobre llengües, entomologia, grafologia, astronomia i, sobretot, excursionisme i esperantisme.<br /><br />Cap al 1915 comença a arreplegar cançons i refranys. En aquell moment, la societat catalana viu un moment de transformació accelerada i ell pretén inventariar el màxim de manifestacions populars i tradicionals, amb l'única pretensió recopiladora i esperant que altres estudiosos ho poguessin estudiar i interpretar posteriorment.<br /><br />Entre 1920 i 1929 la investigació folklòrica que duia a terme rep una embranzida definitiva arrna de dos fets: d'una banda, Rafael Patxot i Jubert, administrador de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, auspicià la Fundació de l'<i>Obra del Cançoner Popular de Catalunya</i> (OCPC), així com l'<i>Estudi de la Masia Catalana</i> i el <i>Llegendari Popular Català</i>, i, de l'altra, la creació a la Universitat de Barcelona de l'<i>Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria</i> (ACAEP), amb els quals Joan Amades hi col·labora estretament.<br /><br />El 1931 es casa amb Enriqueta Mallofré i en la dècada dels anys 30, bàsicament, consolida el seu renom professional en el camp del folklore i les tradicions.<br /><br />El 1933 inicia la publicació de la Biblioteca de Tradicions Populars, que acaba tenint 42 volums. Tota una mostra de l'èxit de la iniciativa.<br />A més, durant sis anys col·labora setmanalment a <i>Ràdio Associació de Catalunya</i> (RAC), on hi fa una xerrada sobre costums populars, tradicions i llegendes dels antics carrers de Barcelona.<br /><br />Així, el 1935, el <i>Museu Arqueològic</i>, dirigit per Pere Bosch Gimpera, va crear una <i>Secció Etnogràfica</i>, la qual va ser confiada a J. Amades.<br /><br />Vinculat al moviment etnogràfic català de postguerra, fou nomenat membre de la Sección de Etnografía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas -creada en l'IMH- i del <i>Centro de Estudios de Etnología Peninsular</i> (CEEP), fundat el 1947 per substituir l'anterior.<br /><br />Tota la seva activitat es va estroncar quan el mes de novembre del 1947 va tenir un atac de feridura que li deixà mig cos impossibilitat. Sense consentir que totes aquestes dificultats aturessin els grans projectes editorials que des de feia temps venia preparant, l'any 1950 van aparèixer els seus grans corpus resultat de molts anys de treball: <i>Folklore de Catalunya</i> i <i>Costumari català</i>, que es convertiren en les seves màximes creacions.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Bibliografia</span></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg62lYiW31Naw8E91T1KgydqgYwh39HG-SGDgcYoaSzCn1k6mWXj6qiLf5ytB0w4s3ftdZgolsQxuNjhr_H4ymeCWBqPsAKaqHkwSeT0kQHohkhzPEISr_pip838nlWKDMoqd7om8i0hGvI/s1600-h/AmadesCostumari.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154354929849696466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg62lYiW31Naw8E91T1KgydqgYwh39HG-SGDgcYoaSzCn1k6mWXj6qiLf5ytB0w4s3ftdZgolsQxuNjhr_H4ymeCWBqPsAKaqHkwSeT0kQHohkhzPEISr_pip838nlWKDMoqd7om8i0hGvI/s200/AmadesCostumari.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 83px; width: 57px;" border="0" /></a>Suposo que deu ser absolutament impossible saber amb exactitud què va escriure Amades. És autor d'una obra ingent, de més de 400 referències. Algunes són articles esparsos, difícils de trobar, o obres que han restat manuscrites. Evidentment, les obres posteriors a 1959, són pòstumes, editades pels seus familiars o custodis del llegat. Intento fer una aproximació no exhaustiva.<br /><ul><li>1924 - <span style="font-style: italic;">Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca</span></li><li>1926 - <span style="font-style: italic;">Vocabulari de la pesca<br /></span></li><li>1929 - <span style="font-style: italic;">Proverbis llegendaris</span></li><li>1930 - <span style="font-style: italic;">Números meravellosos</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 7».</li><li>1930 - <span style="font-style: italic;">Astronomia i meteorologia populars</span>. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «L'Agulla, núm. 15».</li><li>1931 - <span style="font-style: italic;">Costums populars de Barcelona</span></li><li>1932 - <span style="font-style: italic;">Les diades populars catalanes</span> (4 Vol.). Ed. Barcino (Barcelona).</li><li>1932 - <span style="font-style: italic;">Tradicions de la Seu de Barcelona</span></li><li>1932 - <span style="font-style: italic;">Vocabulari dels pastors</span></li><li>1933 - <span style="font-style: italic;">Calendari de refranys</span>. Ed. Neopàtria (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars».</li><li>1933 - <span style="font-style: italic;">Origen i sentit d'alguns proverbis</span></li><li>1933 - <span style="font-style: italic;">Paraules i modismes</span>. Edicions l'Agulla de Cultura Popular (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 29».</li><li>1933 - <span style="font-style: italic;">Popularitats dels números</span></li><li>1933 - <span style="font-style: italic;">El tres i el set, números meravellosos</span></li><li>1933 - <span style="font-style: italic;">Jocs de paraules i jocs de memòria</span>. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 21».</li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">Gegants, nans i altres entremesos</span>. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, 43».</li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">Diccionari d'endevinalles</span>. Ed. Neopàtria (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars».</li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">Enigmes populars</span></li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">Les esposalles, costums i creences</span></li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">El naixement, costums i creences</span></li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">Refranys dels mesos de l'any</span></li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">Vocabulari dels vells oficis del transport i dels seus derivats</span></li><li>1934 - <span style="font-style: italic;">Els Xiquets de Valls</span></li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Refranys personals</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5».</li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Refranyer isòpic</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5».</li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Refranys i dites</span>. Ed. Neopàtria (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars».</li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Arts i oficis</span></li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Divinitat del pa</span>. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 7»</li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Geografia popular</span></li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Justícia popular</span></li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">La mort, costums i creences</span></li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Oracioner i refranyer mèdics</span></li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">Refranyer barceloní</span></li><li>1935 - <span style="font-style: italic;">La tradició dels llums de ganxo<br /></span></li><li>1936 - <span style="font-style: italic;">Costums i tradicions d'hostals i tavernes</span></li><li>1936 - <span style="font-style: italic;">Calendari amb refranys per tots els dies</span></li><li>1936 - <span style="font-style: italic;">Diccionari de la dansa</span></li><li>1936 - <span style="font-style: italic;">Notes d'indumentària</span></li><li>1936 - <span style="font-style: italic;">Refranyer de les dones</span>. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 25».</li><li>1936 - <span style="font-style: italic;">La tradició dels llums de ganxo</span></li><li>1937 - <span style="font-style: italic;">Art popular. Les rajoles dels oficis</span>. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, núm. 45»</li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">El llibre segons el poble</span>. Barcelona: Oficina de la Neotípia | 2a. edició facsímil. Barcelona: Diàfora (1981).<span style="font-style: italic;"><br /></span></li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">Art popular. Els rellotges de sol</span>. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, núm. 46».</li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">Art popular. Apunts d'imatgeria</span>. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, núm. 44»</li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">El diner</span></li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">Llibre del temps que fa</span></li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">El porró</span></li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">Refranys geogràfics</span></li><li>1938 - <span style="font-style: italic;">La rondalla i el proverbi<br /></span></li><li>1947 - <span style="font-style: italic;">Les faules d'Isop</span></li><li>1947 - <span style="font-style: italic;">Montserrat, tradicions i llegendes</span></li><li>1947 - <span style="font-style: italic;">Poblet, tradicions i llegendes</span></li><li>1947 - <span style="font-style: italic;">Refranyer montserratí </span></li><li>1947 - <span style="font-style: italic;">Refranyer nadalenc</span></li><li>1947 - <span style="font-style: italic;">Xilografies gironines<br /></span></li><li>1948 - <span style="font-style: italic;">La rondalla i el proverbi</span></li><li>1950 - <span style="font-style: italic;">Costumari català. El curs de l'any (5 Vol.)</span>. Ed. Salvat (Barcelona).</li><li>1950 - <span style="font-style: italic;">Folklore de Catalunya-Rondallística</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca Perenne, núm. 13».</li><li>1950 - <span style="font-style: italic;">Tradicions de Gràcia</span></li><li>1951 - <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/06/amades-1951-folklore-de-catalunya.html"><span style="font-style: italic;">Folklore de Catalunya-Cançoner</span></a>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca Perenne, núm. 15» .</li><li>1951 - <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/11/amades-1951a-refranyer-catal-comentat.html"><span style="font-style: italic;">Refranyer català comentat</span></a>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «Club de Butxaca, núm. 20».</li><li>1955 - <span style="font-style: italic;">La barretina</span>. Ed. Diàfora (Barcelona).</li><li>1965 - <span style="font-style: italic;">La nina</span>. Pirene Editorial (Barcelona).</li><li>1969 - <span style="font-style: italic;">Folklore de Catalunya-Costums i creences</span>. Ed. Selecta (Barcelona).</li><li>1974 - <span style="font-style: italic;">Els estudiants </span></li><li>1978 - <span style="font-style: italic;">Les millors llegendes populars</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 1».</li><li>1978 - <span style="font-style: italic;">L'escudella</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 2».</li><li>1978 - <span style="font-style: italic;">La pipa</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 2».</li><li>1979 - <span style="font-style: italic;">Les millors rondalles populars catalanes</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 3».</li><li>1981 - <span style="font-style: italic;">Auca de les faules d'Isop- Auca de les bèsties</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 6».</li><li>1983 - <span style="font-style: italic;">Refranys musicals. Comparances</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 8».</li><li>1983 - <span style="font-style: italic;">Naips o cartes de jugar</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 9».</li><li>1984 - <span style="font-style: italic;">Auca del Carnestoltes - Auca de la processó de Setmana Santa</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 10».</li><li>1989 - <span style="font-style: italic;">Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya</span>. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya».</li><li>1992 - <span style="font-style: italic;">La màgia del nom</span></li></ul>Com a obres cabdals de l'autor podem destacar sens dubte el Costumari català (1950, Ed. Salvat), els 42 volums de la Biblioteca de tradicions populars (Ed. Selecta, col·lecció iniciada el 1933) i la col·lecció «Folklore de Catalunya», amb els volums <span style="font-style: italic;">Rondallística</span>, <span style="font-style: italic;">Cançoner</span> i <span style="font-style: italic;">Costums i creences</span>.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-136458043343785712007-12-10T17:19:00.000+01:002009-11-21T13:08:00.475+01:00Alguns reculls de frases fetes<a href="http://ec.grec.net/imatges/LOGoec45.GIF" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" src="http://ec.grec.net/imatges/LOGoec45.GIF" style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; float: right; height: 44px; width: 39px;" border="0" /></a><a href="http://dcvb.iec.cat/images/logoMoll.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" src="http://dcvb.iec.cat/images/logoMoll.gif" style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; float: right; height: 45px; width: 86px;" border="0" /></a><br /><a href="http://dlc.iec.cat/img/logotxt.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" src="http://dlc.iec.cat/img/logotxt.gif" style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; float: right; height: 32px; width: 165px;" border="0" /></a><br /><br /><br />Quan em vaig plantejar de començar a compartir materials paremiològics sabia que l'apartat de frases fetes i dites populars estava prou ben cobert, amb magnífics diccionaris i reculls en paper i per l'accés a un fum de dites a través de paraules clau en la consulta de diccionaris en línia.<br /><br />Així, per a trobar determinades dites i frases fetes en català a la xarxa, només heu de consultar qualsevol d'aquests diccionaris (o tots ells):<br /><br />- <a href="http://dlc.iec.cat/">Diccionari de la llengua catalana</a> de l'Institut d'Estudis Catalans.<br />- <a href="http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm">Diccionari general de la llengua catalana</a>, d'Enciclopèdia Catalana.<br />- <a href="http://dcvb.iec.cat/">Diccionari català-valencià-balear</a> d'Alcover-Moll.<br /><br />Mireu per exemple, en cada un d'ells, les expressions referides a la boca: al <a href="http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0019581">GDLC</a>, al <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=boca&operEntrada=0">DIEC</a><br />i al <a href="http://dcvb.iec.cat/">DCVB</a>, del qual us reprodueixo l'apartat de locucions i refranys, perquè no hi ha enllaç per mostrar els resultats:<br /><div style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: justify;"><blockquote><span style="font-size:85%;"> Loc.<b>—a) </b>Estar amb la boca oberta: estar bocabadat o esser curt d'enteniment.<b>—aa) </b>Llevar-se el mos de la boca per donar-lo a algú: privar-se del menjar per alimentar un altre.<b>—b) </b>Ferir-se de la boca: menjar menys del que el cos demana, per falta de recursos (Empordà).<b>—bb) </b>Menjar més amb els ulls que amb la boca: esser molt remirat en la netedat i puresa del menjar (Cat.).<b>—c) </b>Badar primer la boca que els ulls: tenir gana de menjar tot seguit que un es desperta; es diu principalment dels infants.<b>—cc) </b>Badar sa boca an es vent: quedar desposseït del que es tenia o que s'esperava tenir (Mallorca).<b>—d) </b>Tenir mala boca: sentir mal gust en menjar, per causa patològica (Mallorca, Menorca).<b>—dd) </b>Omplir-se la boca d'aigua, o <i>fer-se la boca aigua, </i>o <i>créixer la saliva a la boca: </i>sentir desig molt intens de menjar o beure una cosa molt agradable al gust.<b>—e) </b>Fer sa boca dolça a algú: donar-li coses dolces;—met., afalagar lo amb paraules agradables (Mall.).<b>—ee) </b>Fer boca a algú: fer-li gana d'una cosa, induir-lo a fer o pendre una cosa presentant-l'hi com a molt bona (Mall.). Arribaren a empenyar el Vicari y tot, per fer fer boca an en Jordi, Penya Mos. iii, 25.<b>—f) </b>Deixar bona boca: deixar una impressió </span><span style="font-size:85%;">agradable (Mallorca, Menorca).<b>—ff) </b>No tenir boca: esser molt callat o no </span><span style="font-size:85%;">queixar-se mai.<b>—g) </b>Parlar boca a boca: parlar directament. Lo amat meu Moyses, al qual yo parle boca a boca, Villena Vita Chr., c. 194.<b>—gg) </b>Parlar amb tota la boca: parlar amb la força que dóna la consciència de la pròpia raó (Cat.).<b>—h) </b>Fer boques d'alguna cosa: avanar-se'n (Cat.).<b>—hh) </b>Vent de boca: promeses vanes (Cat.).<b>—i) </b>Fer de la boca cul: desdir-se o no complir la paraula donada.<b>—ii) </b>Boca què vols, cor què desitges: amb completa satisfacció de tots els desigs i amb totes les comoditats imaginables.<b>—j) </b>Paraules que tornen a la boca: paraules imprudents, que després de dites donen disgusts (Empordà).<b>—jj) </b>Omplir-se la boca, o <i>fer-se la boca gran, </i>o <i>no tenir més boca, </i>parlant d'algú: extremar-ne les lloances.<b>—k) </b>Posar els dits a la boca d'algú: provocar-lo a parlar.<b>—kk) </b>No dir «aquesta boca és meva»: no dir res d'allò que s'hauria de dir o que algú espera que es diga.<b>—l) </b>No tenir boca per parlar o per contestar: estar en gran confusió o vergonya, no saber què dir.<b>—ll) </b>Tenir boca i no parlar: esser molt pacient, no queixar-se mai, encara que hi haja motiu (Mallorca).<b>—m) </b>Escalfar-se de boca: parlar irritadament, amb paraules descompostes (Cat., Val.).<b>—mm) </b>A boca plena (ant. també boca oberta): públicament, en veu alta i sense amagar-se'n. Sapiatz quels ditz tractadors dixeren et dien, boca oberta et per tot cert, que Pisa..., doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 543). Sensuraven y a boca plena maltrataven los Rts. Pres., Entrev. Eyv. 88 (any 1677).<b>—n) </b>Badar un pam de boca, o quedar amb la boca badada: estar o quedar molt admirat, sorprès d'una cosa inesperada.<b>—nn) </b>Tenir la boca per mesura: </span><span style="font-size:85%;">tenir facultat per demanar i obtenir qualsevol </span><span style="font-size:85%;">cosa. Lo que es per espay, de terrats en amunt, la boca per mesura, Pons Auca 21.<b>—o) </b>No tenir boca per negar res, o per dir no: esser massa condescendent, no esser capaç de negar res.<b>—oo) </b>Rentar-se'n la boca: parlar públicament de coses que redunden en alabança pròpia (Empordà).<b>—p) </b>Respirar per boca d'altri: repetir el que un altre ha dit, o adoptar servilment l'opinió d'altri.<b>—pp) </b>Boca de sól·lera: posició dels llavis per beure, que consisteix a alçar-los de davant fent com un rotlo i deixant enmig un forat per on passa l'aigua (Campos).<b>—q) </b>Estar <i>a boca de súl·lera: </i>estar a la vetla, espiant o esperant un moment oportú (Menorca).<b>—qq) </b>A boca de nit (Cat.), o a boca de fosc, o a boca-fosc (Cat.), o a boca de sól·lera (Mallorca): a entrada de fosc, quan el sol s'acaba de pondre i s'estén la fosca de la nit. Era ja a boca de fosch, Oller Pil. Pr. 149. Sortirem de Miravet a boca-fosch, Mem. Assoc. Excurs. viii, 321. Horabaixet se vest de metge..., a boca de sól·lera surt des matar, Alcover Rond. x, 57. Boca de fosca arribà a Son Ginebró, Pons Llar 88.<b>—r) </b>Buscar la boca a algú: insultar-lo i provocar-lo (Aladern Dicc.).<b>—rr) </b>Treure de la boca una cosa a algú: dir una cosa en el moment que l'altre anava a dir-la.<b>—s) </b>Tapar la boca: aturar la maledicència o el parlar d'algú. Que pensa tapar la boca a la gent, Proc. Olives 594.<b>—ss) </b>Tenir boca d'ase: no esser delicat en el menjar (Cat.).<br />Refr.<b>—a) </b>«Boca que no parla, Déu no la ou» (Empordà, Val., Mall., Men.); «Boca que no parla, Déu no la sent» (Camp de Tarr.).<b>—b) </b>«Per la boca s'escalfa el forn» (Cat., Mall.); «Una dona em </span><span style="font-size:85%;">digué al Born: per la boca escalfo el forn» (Barc.); «Els vells i els forns, per la boca s'encalenteixen» (Mall.). Ho diuen referint-se a la necessitat de menjar.<b>—c) </b>«La boca no admet raons» (Cat.); «La boca no vol noves» (Cat.).<b>—d) </b>«Qui dues boques besa, convé que la una li puda». Be es ver l'eximpli, que qui dues boques besa, cové que la una li puda, Metge Somni iii.<b>—e) </b>«Qui no té diners en bossa, tenga mel en boca» (Marroig Refr.).<b>—f) </b>«Si vols tenir el cor d'un brau, no donis a la boca frau» (Manresa).<b>—g) </b>«Boca que menja fel, no pot escopir mel» (Cat.).<b>—h) </b>«Antes d'obrir sa boca, ja li han vist ses dents»: ho diuen dels indiscrets, que no saben dissimular les coses que haurien de dissimular (Men.).<b>—i) </b>«En boca de discret, lo públic és secret» (Cat., Men.).<b>—j) </b>«En la boca del mentirós, lo cert es fa dubtós» (Val.).<b>—l) </b>«Per la boca mor el peix»: vol dir que la indiscreció en el parlar és causa de perdició.<b>—m) </b>«A boca tancada, no hi entren mosques»; «Boca closa no hi entren mosquits» (Empordà); «Qui tanca la boca, no ensenya les dents»; «Boca muda, mai fou abatuda» (Manresa); «Boca muda, mai és retuda» (Men.).<b>—n) </b>«Qui té boca, s'equivoca; i qui té nas, se moca» (Cat., Val.).<b>—o) </b>«Lo que la boca erra, la bossa ho paga» (Val.).<b>—p) </b>«No hi ha prou estopes per a tapar males boques» (Empordà).<br />Fon.: </span><span style=";font-family:Gentium;font-size:85%;" >bókə </span><span style="font-size:85%;">(pir-or., Olot, Rupit, Vic, Torelló, Barc., Tarr., Mall., Men., Eiv.); </span><span style=";font-family:Gentium;font-size:85%;" >bókɛ </span><span style="font-size:85%;">(Gir., Sort, Tremp, Balaguer, Ponts, Artesa, Gandesa, Maó, Eivissa); </span><span style=";font-family:Gentium;font-size:85%;" >bókɔ </span><span style="font-size:85%;">(Pobla de S., Perles, Solsona); </span><span style=";font-family:Gentium;font-size:85%;" >bóke </span><span style="font-size:85%;">(Organyà, Fraga, Selva del C., Sineu); </span><span style=";font-family:Gentium;font-size:85%;" >bóka </span><span style="font-size:85%;">(Tamarit, Tortosa, Calasseit, Maestr., Cast., Val., Al., Gandia, Pego); </span><span style=";font-family:Gentium;font-size:85%;" >bóсə </span><span style="font-size:85%;">(Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).<br /><br /></span></blockquote></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhac1n3I3yc2Z0oZmqwGI1z0N_okX5eOc0R3V80Y0vArrLboe1vSahsmlxRdQnFTkmLRZp9cAm_XY2DtN1GcJa1-ay09yVmcY-ZtZvEA2O-_WglIpXFRpwC0tCMu2BxY68PwkSjyqLbjDM_/s1600-h/8429741275.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142452912763142002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhac1n3I3yc2Z0oZmqwGI1z0N_okX5eOc0R3V80Y0vArrLboe1vSahsmlxRdQnFTkmLRZp9cAm_XY2DtN1GcJa1-ay09yVmcY-ZtZvEA2O-_WglIpXFRpwC0tCMu2BxY68PwkSjyqLbjDM_/s200/8429741275.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 112px; width: 75px;" border="0" /></a>En paper hi ha també molt bons diccionaris. Destaca la col·lecció «<span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;">Diccionaris el Cangur</span>», d'Edicions 62, de les quals destaco especialment:<br /><br />- Joana Raspall i Joan Martí (1995): <span style="font-style: italic;">Diccionari de locucions</span>. Núm. 173.<br />- Joana Raspall i Joan Martí (1996): <span style="font-style: italic;">Diccionari de frases fetes</span>. Núm. 196.<br />- Joan Abril Español (1996): <span style="font-style: italic;">Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català</span>. Núm. 213.<br />- Susanna Rodríguez-Vida (1997): <span style="font-style: italic;">Diccionari temàtic de modismes</span>. Núm. 207.<br />- Joaquim Pomares (1997): <span style="font-style: italic;">Diccionari del català popular i d'argot</span>. Núm. 251.<br /><br />D'Enciclopèdia Catalana, a banda de la informació que puguem trobar als diferents diccionaris bilingües o al <span style="font-style: italic;">Gran diccionari de la llengua catalana</span> en paper, també hi ha el <span style="font-style: italic;">Diccionari de frases fetes, refranys i locucions</span> (2000), amb l'equivalència en castellà.<br /><br />Uns clàssics que no podem obviar:<br /><br />- Josep Balbastre i Ferrer (1977): <span style="font-style: italic;">Nou recull de modismes i frases fetes català-castellà / castellà-català</span>, publicat per Ed. Pòrtic.<br />- Sever Perramon (1979): <span style="font-style: italic;">Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana</span>, publicat per Ed. Millà (Barcelona).<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcvtedPkGQI4-YTdbf_giaPhkd0EYntPsQMfODJkX6uJqY8QLSW_z2N9ko0zsKmNN2IBGbEuO-LwToHzfVtHOj7fsZiSy7mYxKramWpxtBfhaWe8OYhPqclCrcd-PBa_fubFpt5Lf3Uevj/s1600-h/84-8415-813.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142462679518773138" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcvtedPkGQI4-YTdbf_giaPhkd0EYntPsQMfODJkX6uJqY8QLSW_z2N9ko0zsKmNN2IBGbEuO-LwToHzfVtHOj7fsZiSy7mYxKramWpxtBfhaWe8OYhPqclCrcd-PBa_fubFpt5Lf3Uevj/s200/84-8415-813.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 106px; width: 75px;" border="0" /></a>I com a obra diferent i novedosa, no em puc estar de fer esment de l'obra de M. Teresa Espinal:<br /><br />- M. Teresa Espinal (2004): <span style="font-style: italic;">Diccionari de sinònims de frases fetes</span>. Barcelona-València: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions - Publicacions de la Universitat de València - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<br /><br />És un diccionari conceptual de sinònims de frases fetes que va acompanyat d'un CD-ROM que en facilita la consulta. A partir de conceptes proporciona informació gramatical i lingüística referida a frases fetes de naturalesa gramatical diversa.<br /><br />Bé, ara que hem fet un repàs de les principals obres de consulta, podem entrar una mica més en detall i repassar els noms propis més importants de la paremiologia catalana.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-66509766093574449392007-11-19T17:18:00.000+01:002009-11-21T13:07:33.986+01:00Les recopilacions de refranys i dites<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrT1kT-T1L6vmkLasRNZ_DSUVLOiT4B7B76jKIUJ2UfRbd8R_9YYrEYI9Aw8jlzFqoJ1TbQoNhqjGAA1N-nrbeZr9LCBZkHpD52qZNDt84LwecceysGP_4fhvbfO1X1dVYEwR4TQSfil7d/s1600-h/libris.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134536691104529922" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrT1kT-T1L6vmkLasRNZ_DSUVLOiT4B7B76jKIUJ2UfRbd8R_9YYrEYI9Aw8jlzFqoJ1TbQoNhqjGAA1N-nrbeZr9LCBZkHpD52qZNDt84LwecceysGP_4fhvbfO1X1dVYEwR4TQSfil7d/s200/libris.gif" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>Qualsevol persona que cerqui <span style="font-weight: bold;">refranys</span> i <span style="font-weight: bold;">dites</span> té moltes i diverses opcions. En un primer moment, es va fer <span style="color: rgb(0, 102, 0); font-style: italic;">el pas de l'oralitat al paper</span>. Ara som al moment <span style="color: rgb(51, 0, 153); font-style: italic;">del pas del paper a la pantalla</span>, a Internet.<br /><br />Les primeres recopilacions que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple, el <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/09/saura-1884-refranero-castellano-cataln.html">Refranero castellano-catalán</a>, de Santiago Saura (1884) o el de Fra Magí Ferrer (1854) i són de consulta obligada els primers diccionaris catalans (Labèrnia, Lacavalleria, etc.).<br /><br />Al costat d'aquestes obres, en aquells moments, també trobem reculls sapiencials de caire proverbial, provinents, en la majoria de casos, de traduccions d'obres llatines.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxklK6hLkJNrbjtZCwidytZVoCKmM-ni-Y49je5w_WTlLdxoM718yVWGX8djlHQIshur7wQUpJ0V_n58DkOSMbkE2rEElIsh_behxNEXiPoE16J6_0u2cAfUu7lza-IyKOFQSKzpTuFYSv/s1600-h/azul4-P.jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134536519305838066" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxklK6hLkJNrbjtZCwidytZVoCKmM-ni-Y49je5w_WTlLdxoM718yVWGX8djlHQIshur7wQUpJ0V_n58DkOSMbkE2rEElIsh_behxNEXiPoE16J6_0u2cAfUu7lza-IyKOFQSKzpTuFYSv/s200/azul4-P.jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>Amb l'eclosió del Romanticisme, hi ha un renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris, que deriva aquí amb una munió de bons folkloristes que fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana. És l'època dels <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/search/label/00%20Joan%20Amades%20i%20Gelat">Amades</a>, Farnés, <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/search/label/00%20Josep%20Pons%20Lluch">Pons Lluch</a>, Serra i Pagès, <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/search/label/00%20Valeri%20Serra%20i%20Bold%C3%BA">Serra i Boldú</a> o Violant i Simorra, entre molts d'altres.<br /><br />Així, mentre uns furgaven més en el folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i Simorra), d'altres dediquen els seus esforços a uns treballs més generals, dins la paremiologia comparada, en el cas de Sebastià Farnès o en monografies temàtiques o el costumari català, en el cas d'Amades.<br /><br />En l'actualitat i fent bona l'apreciació que diu que la llengua catalana deu ser de les que té més lingüistes i estudiosos del món en percentatge, trobem bàsicament quatre tipus de recopilacions:<br /><ul><li>Recopilacions alfabètiques</li><li>Recopilacions locals<br /></li><li>Recopilacions temàtiques<br /></li><li>Recopilacions comparatives amb altres llengües</li></ul>Cadascuna té els seus avantatges i inconvenients, i en cada moment haurem de saber què hi cerquem i què ens pot oferir cada recull. Cadascuna pot ser tan extensa i completa com l'hagi volgut el seu autor.<br /><br />Així, la meva recomanació és seguir furgant en els diccionaris generals (<a href="http://dlc.iec.cat/">Diccionari de la llengua catalana</a> de l'Institut d'Estudis Catalans, <a href="http://dcvb.iec.cat/">Diccionari català-valencià-balear</a> d'Alcover-Moll o el <a href="http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm">Gran diccionari de la llengua catalana</a> d'Enciclopèdia Catalana, per cercar dites i expressions a partir d'una paraula clau.<br /><br />Hi ha moltíssimes monografies locals, amb dites referides a llocs o a parlars concrets. Podem destacar les obres de <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/06/bellmunt-i-figueras-1992-fets-costums-i.html">Joan Bellmunt i Figueras</a> o les informacions d'ús que acompanyen les entrades del <a href="http://dcvb.iec.cat/">Diccionari català-valencià-balear</a>. A Internet també hi ha molts reculls locals, com ara el recull de l'<a href="http://www.xtec.cat/centres/b7007300/recull/index.htm">IESI La Bisbal</a>, les <a href="http://www.alcanar.com/canarevades/">Canarevades</a> d'Alcanar o el <a href="http://www.racocatala.cat/%7Efranjadeponent/ref-a.htm">Refranyer de ponent</a>.<br /><br />Com a reculls temàtics, us recomano la reedició de la bibliografia d'Amades, la Biblioteca de tradicions populars que està oferint en edicions facsímils <a href="http://www.edicionsmedol.com/">Edicions el Mèdol</a>, de Tarragona, o a Internet, els <a href="http://www.meteosort.com/meteosort/cat/q_d_5.htm">refranys meteorològics</a> de l'<a href="http://www.meteosort.com/">Observatori Meteorològic de Sort</a>, les <a href="http://www.ditespopulars.cat/">dites populars</a> de Francesc Roig o el <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">Refranyer temàtic</a> que he encetat fa uns pocs dies.<br /><br />I dins l'àmbit de la paremiologia comparada, hi ha uns magnífics reculls de dites i frases fetes d'Edicions 62, com el <span style="font-style: italic;">Diccionari de Frases fetes</span>, de Joana Raspall i Joan Martí, el <span style="font-style: italic;">Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català</span>, de Joan Abril o el <span style="font-style: italic;">Diccionari de refranys català-castellà castellà-català</span>, d'Anna Parés, o l'edició de la <span style="font-style: italic;">Paremiologia comparada</span> de Sebastià Farnés, feta en enciclopèdia de 7 volums per l'Editorial Columna.<br /><br />No acabaríem mai de recomanar llibres o pàgines d'Internet. I cada dia en surten de noves. Us recomano llegir la <a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/05/fonts-i-bibliografia-utilitzada.html">bibliografia</a> que utilitzo al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> o les recensions de llibres sobre paremiologia que faig a la <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/">Biblioteca paremiològica</a> si voleu trobar nous llibres i novetats sobre el tema.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-10469427214561687612007-10-20T17:18:00.000+02:002009-11-21T13:07:06.958+01:00Pas dels proverbis als refranys<a href="http://narpan.net/imatges/des1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" src="http://narpan.net/imatges/des1.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 191px; width: 152px;" border="0" /></a>Sense cap mena de dubte, les tradicions grega i llatina són la principal font de l'actual refranyer català. I això és així perquè en aquella època i fins ben entrada l'edat mitjana, la literatura proverbial i paremiològica va tenir molta recursivitat en obres ja siguin literàries, filosòfiques i en la mateixa transmissió del coneixement.<br /><br />Els refranys i els proverbis eren l'expressió escrita d'una tradició oral que es perd en l'origen dels temps. Primer va haver de confiar la seva transmissió i perdurabilitat a la memorització de les sentències. Per això són curtes i en forma de vers: per facilitar-ne el record i la transmissió.<br /><br />Un cop en paper, la seva musicalitat, l'aplicació a l'ensenyament i el contingut doctrinari i de coneixement en van facilitar la recopilació i traducció a les noves llengües de comunicació i de cultura.<br /><br />És per això que podem trobar-nos amb molts refranys i proverbis idèntics o molt semblants en diverses llengües: perquè hi han arribat a través de l'herència llatina i grega. Cal ser caut, doncs, i no pensar que un refrany és estrany a una llengua o es diu per influència d'una altra llengua determinada, perquè tot sovint ens podem trobar amb la sorpresa que prové d'un antic proverbi llatí.<br /><br />Us n'ofereixo uns quants, a tall d'exemple, trets del <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a> que mantinc en línia, fent una cerca pel codi de llengua llatina: <a href="http://blogsearch.google.com/blogsearch?as_q=%22%5BLL%5D%22&num=10&hl=en&ctz=-120&c2coff=1&btnG=Search+Blogs&as_epq=&as_oq=&as_eq=&bl_pt=&bl_bt=&bl_url=refranyer.blogspot.com&bl_auth=&as_drrb=q&as_qdr=a&as_mind=1&as_minm=1&as_miny=2000&as_maxd=20&as_maxm=10&as_maxy=2007&lr=&safe=off">[LL]</a>.<br /><br />En aquests moments són només 18 referències, però creixeran exponencialment quan tingui el temps de bolcar la feina d'investigació i creuament de referències que estic fent a partir de diferents recopilacions de proverbis llatins en diverses llengües.<br /><ol><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/al-cap-de-cabells-tothom-hi-dna-cops-de.html">al cap de cabells, tothom hi dóna cops de martell</a> - [LL: impubes mullo malas digneris honore] - (ES: quijadas sin barbas no merecen ser honradas).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/05/all-on-vas-fes-com-veurs.html">allà on vas, fes com veuràs</a> - [LL: si fueris alibi, vivito sicut ibi (trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs)] - (ES: <span id="MSGHDR-Subject-PRE">donde fueres, haz lo que vieres) - (IT: </span>quando a Roma vai, fai come vedrai) - (EN: when in Rome do as the Romans do). </li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/desprs-de-romput-el-cap-es-posen.html">després de romput el cap es posen cervellera</a> - [LL: demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor] - (ES: después de descalabrado, untarle el casco) -(IT: egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/el-cap-li-trencars-que-el-cor-no-podrs.html">el cap li trencaràs, que el cor no podràs</a> - [LL: bracteolam summa ventos in turre notantem, non turrim, ventivis agitare valet] -(ES: el viento que corre, muda la veleta; mas no la torre).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/en-el-cap-de-tot-vill-mai-en-ell-ra.html">en el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà</a> - [LL: rustica multantur virgis bene terga colurnis] - (ES: la encina y el villano da la fruta a palos) - (FR: oignez il vous poindra, poignez vilain, il vous oindra).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/la-llum-dels-ulls-s-lalegria-de-lnima.html">la llum dels ulls és l'alegria de l'ànima</a> - [LL: oculus animi index] - (ES: los ojos son el espejo del alma) - (FR: les yeux sont le miroir de l'âme).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/la-necessitat-no-t-llei.html">la necessitat no té llei</a> - [LL: necessitas caret lege] - (ES: la necesidad tiene cara de hereje).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/05/la-sort-est-tirada.html">la sort està tirada</a> - [LL: alea jacta est] - (ES: la suerte está echada).<br /></li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/molts-escarmenten-en-el-cap-dels-altres.html">molts escarmenten en el cap dels altres</a> - [LL: feliciter is capit qui periculo alieno sapit] - (ES: feliz el que escarmienta en cabeza ajena) - (FR: belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/on-hi-entra-el-cap-hi-entra-el-cos.html">on hi entra el cap hi entra el cos</a> - [LL: quo capit intravit, pars caetera corporis intrat] - (ES: en entrando la cabeza, cabrá el cuerpo).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/quan-el-cap-es-pela-i-treu-pl-la-seda.html">quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa</a> - [LL: dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fuint] - (ES: cuando el pelo enrasa y el raso empela, con mal anda la seda).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/quan-el-cap-fa-mal-tots-els-membres.html">quan el cap fa mal, tots els membres dolen</a> - [LL: si caput dolet, omnia membra languent] - (ES: cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen) - FR: a qui la tête fait mal, souffre par tout le corps) - (IT: quando la testa duole, tutte le membre languono).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/qui-diu-que-ja-sap-massa-t-el-cap-de.html">qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa</a> - [LL: consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi] - (ES: aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo)</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/05/qui-s-sabater-que-faa-sabates.html">qui és sabater que faça sabates</a> - [LL: ne sutor ultra crepidam] - (ES: zapatero a tus zapatos, y déjate de otros tratos) - (FR: cordonnier, borne-toi à la chaussure) - (IT: ciabattino, parla sol del suo mestiere) - (PT: não suba o sapateiro além da chinela) - (EN: cobbler, stick to your last) - (DE: schuster, bleib bei deinen Leisten).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/qui-renta-el-cap-de-lase-o-del-ruc-o.html">qui renta el cap de l'ase, perd lleixiu, temps i sabó</a> - [LL: sapo perit, sapone caput si tergis aselli] - (ES: lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón) - (FR: a laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon)) - (IT: chi lava la testa all'asino, perde il sapone) - (PT: perdida es la lixia en la cabeça del asno).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/qui-tant-tira-o-tiba-fa-dos-caps.html">qui tant tiba, fa dos caps</a> - [LL: in manibus pennae gallum captantibus haerent] - (ES: cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/05/tant-put-un-all-com-cent-cabeces.html">tant put un all com cent cabeces</a> - [LL: ob centum libeat plecti, si plector ob unum ossum] [LL: perdita cum vestis sit, sit quoque perdita palla] - (ES: preso por uno, preso por ciento) - (FR: autant vaut bien battu que mal battu).</li><li><a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/08/val-ms-fiar-se-dels-ulls-que-de-les.html">val més fiar-se dels ulls que de les orelles</a> - [LL: oculis magis habenda fides, quan auribus] - (ES: mejor fiarse de los ojos que de los oídos).</li></ol>És precisament aquest origen comú el que permet fer paremiologia comparada i estudiar l'origen de les dites comparant les diferents versions transmeses en diferents idiomes.<br /><br />És clar que com més versions tinguem d'una mateixa parèmia, serà prova que es tracta d'una dita molt popular o que el seu origen és molt antic i es va transmetre a diferents idiomes.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-24540718263878719092007-09-18T17:18:00.000+02:002009-11-21T13:06:42.077+01:00Els primers reculls de refranys catalans<a href="http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09253852199847262977857/1849-portada.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" src="http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09253852199847262977857/1849-portada.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 140px; width: 90px;" border="0" /></a>Reprenc el fil de l'<a href="http://paremiologia.blogspot.com/2009/05/paremiologia-historica.html">últim article</a> per fer esment dels primers reculls de proverbis en llengua catalana, en ordre cronològic i fins arribar als folkloristes i recopiladors de la Renaixença, ja al s. XIX.<br /><br />- <span style="font-weight: bold;">S. XII</span>. Entre els trobadors, podem destacar en Cerverí de Cervera i Guillem de Cervera i els seus <i>Proverbis</i>, col·lecció de màximes morals distribuïdes en 1.197 quartetes (1180). Són els primers autors amb nom propi dins la tradició paremiològica catalana.<br /><br />- <span style="font-weight: bold;">S. XIII</span>. Destaca el jueu barceloní Jafudà Bonsenyor, amb el <i>Libre de paraules e dites de savis i filòsofs</i> (1298). I l'obra del filòsof mallorquí <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull#Obres_principals">Ramon Llull</a>, que féu un ús abundant del gènere al llarg de la seva obra, com per exemple al <a href="http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=1849&portal=1"><i>Llibre de mil proverbis</i></a>.<br /><br />- <span style="font-weight: bold;">S. XIV</span>. Podem fer esment de la <i>Doctrina moral,</i> de Nicolau de Pachs (finals de segle), florilegi de màximes comentades, extretes de molt diversos autors; el <i>Libre de tres</i>, d'autor anònim, encara que atribuït per alguns a Anselm Turmeda, que és una breu col·lecció de sentències que es caracteritza perquè cadascuna indica tres qualitats, tres defectes o tres aspectes de les més diverses coses que afecten l'home, i el <i>Libre de bons amonestaments</i> «compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là» (1398), basada i de vegades mera traducció, d'una curiosa obra italiana de la segona meitat del segle XIII, la <i>Dottrina dello Schiavo di Bari</i>. Alhora, la parèmia popular s'intertextualitzava en la poesia i en la prosa com a recurs expressiu: hi sobresurten autors com <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Eiximenis">Francesc Eiximenis</a>, amb l'obra <i>Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula tretes de Lo Terç del Crestià</i>, un tractat d'ensenyament del bon cristià, i un altre per al regiment de prínceps, <i>Tractat de regiment de prínceps e de comunitats</i>; <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Ferrer">Vicent Ferrer</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Metge">Bernat Metge</a>, etc. Són de l'època d'aquests autors els primers reculls de proverbis populars catalans.<br /><br />- <span style="font-weight: bold;">S. XV</span>. El Renaixement usarà la precisió expressiva de la parèmia popular. Ho podem veure, per exemple, en <i>L'espill</i>, de Jaume Roig i el <a href="http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=1862"><i>Tirant</i></a>, de <a href="http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=1203">Joanot Martorell</a>, en són exemples ben representatius.<br /><br />- <span style="font-weight: bold;">S. XVII</span>. Joan Carles Amat, amb els <a href="http://lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/98083951980107217562346/index.htm"><i>Quatre-cents aforismes catalans</i></a>, (Barcelona, 1647). Els aforismes abasten tots els grans temes de la vida humana i són una bona presentació del que se n’ha dit saviesa popular.<br /><br />- <span style="font-weight: bold;">S. XVIII</span>. En aquesta època, A València sembla que existeix una gran tirada vers la literatura paremiològica. Podem destacar el pare Lluís Galiana (1740-1771), amb la <span style="font-style: italic;">Rondalla de rondalles</span>, un aplec de més de 800 refranys de caire molt popular, publicada l'any 1769 per Carles Ros; el gramàtic Carles Ros publica el 1733 un <span style="font-style: italic;">Tractat d'adages i refranys valencians</span>, sobretot de caire moral i sentenciós.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-70511107639753655972007-08-19T17:18:00.000+02:002009-11-21T13:06:09.003+01:00Paremiologia històrica<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFMr0Bn8Eueba2Zm2KnT5XyTJSutJG9RpNEsBgGn73FpdoqIcf8g41lbS0xNWHpVi8ujOmQc9LSmsSYA7BQuFHpTjRYy4tF-D3dTDADjk-9-5OgTuB1hxdwN-gUoadQmC1Pn0wltPDxoO/s1600-h/150px-Targum..jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111859874216708674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFMr0Bn8Eueba2Zm2KnT5XyTJSutJG9RpNEsBgGn73FpdoqIcf8g41lbS0xNWHpVi8ujOmQc9LSmsSYA7BQuFHpTjRYy4tF-D3dTDADjk-9-5OgTuB1hxdwN-gUoadQmC1Pn0wltPDxoO/s200/150px-Targum..jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 152px; width: 129px;" border="0" /></a>Com apunten Maria Conca i Josep Guia a la Introducció de <i>Els primers reculls de proverbis catalans</i> (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996, Col·lecció «Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú», núm. 7), «<span style="color: rgb(130, 0, 190);"><i>En totes les llengües romàniques, la formació dels proverbis ha anat precedida de l'ús i la valoració de les sentències de les sagrades escriptures judeocristianes i dels savis i filòsofs grecs, llatins i àrabs</i></span><i></i>».<br /><div class="textnoticia" align="justify">És evident que el fons proverbial i moralitzador s'ha anat transmeten oralment de pares a fills i beu d'un fons comú a totes les cultures. El giny didàctic recollit en una sentència rimada fàcil de recordar no sap d'unes úniques arrels, sinó que, com un regueró de pólvora, s'ha anat transmetent de boca en boca ací i allà.<br /><br />Les paraules se les enduu el vent, mentre que allò escrit perdura. És per això que ja d'antuvi hi ha hagut recopiladors que s'han esmerçat en recollir aquesta saviesa, popular o culta, en diferents compendis i obres.<br /><br />Us intentaré de fer cinc cèntims dels primers reculls documentats i que han pervingut o que en tenim notícia, sobretot de la tradició llatina, la que ens és més pròxima i de la que beu directament la tradició de les llengües romàniques. Però això no treu que hi hagi també força reculls d'altres cultures que no ens són tan pròximes, però que en algun moment també ens poden haver influït o poden haver arribat al nostre fons paremial. Per exemple, i sense anar gaire lluny, a través de la cultura àrab.<br /><br />Antoni Peris i Joan, al <i>Diccionari de locucions i frases llatines</i> (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2001, Col·lecció «El Calidoscopi») enumera les primeres fonts clàssiques documentades de repertoris proverbials, dels quals podem destacar:<br /><br /></div><ol><li>Molts són d'origen bíblic, ja sigui de preceptes de l'<i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_Testament"><i>Antic Testament</i></a></i> o de les ensenyances de Jesús als seus deixebles, recollides pels diferents evangelis o epístoles posteriors ja en el <i>Nou Testament</i>. No podem deixar de fer esment especial al Llibre dels proverbis, el Llibre dels Salms, L'Eclesiastès o el Càntic dels càntics, entre d'altres.</li><li>El primer aplec d'aforismes conegut són els <i>Aphorismoi</i>, en grec, del pare de la medicina, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2crates">Hipòcrates de Cos</a> (460-370 a. C.), que comença amb una dita universalment coneguda en la versió llatina de Sèneca: «<i>Ars larga, vita brevis</i>», 'L'art és llarga; la vida, breu'. Aquests aforismes han servit de guia per a la història de la medicina subsegüent i de seguida foren traslladats al llatí i l'àrab. També se'n conserven versions catalanes del s. XIV.</li><li>Ja en la tradició llatina, al capdavant dels testimonis literaris hi ha la col·lecció d'aforismes d'Api Claudi el Cec, escriptor i cònsol dels s. III-II a. C., de la qual resten cinc versos, conservats per autors posteriors. Un d'aquests, citat per Sal·lusti és el cèlebre «<i>Faber est suae quisque fortunae</i>», 'Cadascú és forjador de la seva pròpia sort'.</li><li>El primer recull important conservat és el de Cató el Vell (234-149 a. C.). De la seva obra ens resten fragments dels <i>Libri ad Marcum filium</i> i el <i>Carmen de moribus</i>, en prosa. Aquesta col·lecció de Cató, constituïda per aportacions pròpies i estranyes, donà origen als anomenats <i>Disticha Catonis</i> ('Dístics de Cató'), formats per parelles d'hexàmetres. Aquest llibre de màximes morals consta d'un nucli més antic que procedeix del s. III d. C., però va ser refet i ampliat successivament durant l'edat mitjana, primer en llatí i després en les traduccions a les llengües modernes i hi ha traduccions catalanes ja des dels s. XIV i XV; estigué en ús a les escoles com a llibre de text durant tota l'edat mitjana i fins al s. XVII, fins al punt que encara avui s'anomena «cató» el primer llibre de lectura, amb què s'aprenen les primeres lletres.</li><li>Encara en la tradició llatina, podem destacar les obres del mimògraf Publili Sirus i del filòsof <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8neca">Sèneca</a>. Publili Sirus, un esclau grec d'Antioquia, que va viure a Roma al s. I a. C., escriví mims de caràcter sentenciós. Les sentències extretes de les seves obres formaren el cos principal de la col·lecció que posteriorment fou aplegada sota el seu nom. Són escrites en senaris iàmbics i ordenades segons les lletres de l'alfabet. Al filòsof <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8neca">Sèneca</a> hom atribueix, sense fonament, el recull de sentències morals coneguda amb el nom de <i>Liber de moribus</i>, de vora dues-centes màximes escrites en septenaris trocaics.<br /></li></ol><div class="textnoticia" align="justify"><br />En articles posteriors, m'endinsaré en els primers reculls de proverbis en català, fent parada en aquells més importants, pel gruix o per la transcendència que han tingut.<br /><br />Com apunta l'<a href="http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0135308">Enciclopèdia Catalana</a>, cal cercar l'origen a l'alta edat mitjana: «<span>A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre altres, els <i>Proverbis </i>de Guillem de Cervera, el <i>Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs</i>, de Jafudà Bonsenyor, el <i>Libre de saviesa</i>, els <i>Proverbis de Ramon</i>, el <i>Libre de mil proverbis </i>i els <i>Proverbis d'ensenyament</i>, de R.Llull —el qual, altrament, féu ús abundós del gènere com a recurs expressiu al llarg de la seva obra en general a partir de l'<i>Arbre de Ciència</i> (1296)—, la traducció del <i>De consolatione</i>, de Boeci, el <i>Libre de Cató</i>, la <i>Doctrina moral</i>, de N.Pacs, el <i>Libre de tres</i>, el <i>Libre de bons ensenyaments</i>, de Mn. Arnau, i el <i>Libre de bons amonestaments</i>, d'A.Turmeda, que, datat a Tunis el 1398, serví de llibre de lectura als infants de Catalunya almenys des del 1635 al 1821. Al mateix temps, la parèmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a recurs estilístic gràfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer; B.Metge hi recorregué; en prové la part més original dels <i>Amonestaments </i>de Turmeda.</span>».<br /><br />Però això ja serà matèria d'un altre article.<br /></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-20235901017796372962007-07-11T17:17:00.001+02:002009-11-25T00:15:22.582+01:00La mètrica dels refranys<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-q_XIUReDUBxBld9kNJLoFnz-r-1f-18RTz0r_KWExSYx158vp82in1ykoWz5h0EE-Vaft0jKOmt1VD6hgXuZbmp2Cza0a5bpTLneHu542-wfCsuynxPRaT1vaJD3nB4q8fBkckMwIjSb/s1600-h/AmadesCan%25E7oner2.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111858134754953778" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-q_XIUReDUBxBld9kNJLoFnz-r-1f-18RTz0r_KWExSYx158vp82in1ykoWz5h0EE-Vaft0jKOmt1VD6hgXuZbmp2Cza0a5bpTLneHu542-wfCsuynxPRaT1vaJD3nB4q8fBkckMwIjSb/s200/AmadesCan%25E7oner2.png" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>Sempre han volgut presentar-nos l'obra de Joan Amades ─i la d'altres folkloristes─ amb la prudència que demana una rigorositat i preparació de vegades posada en dubte. Però és que fins i tot han generat comentaris crítics obres colossals, ben documentades i pulcres com la de Joan Coromines, l'eminent filòleg i pare d'obres com el <i>Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana</i> o l'<i>Onomasticon Cataloniae</i>.<br /><br />Sempre hem d'encarar qualsevol obra amb curiositat, prudència i visió crítica. Però voler destacar els aspectes negatius d'algunes obres magnífiques en el conjunt i la dimensió no em sembla pas just.<br /><br />Segueixo repassant l'estructura que presenten els refranys a partir del completíssim pròleg de Joan Amades al seu <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/06/amades-1951-folklore-de-catalunya.html">Cançoner</a>, una de les obres cabdals d'aquest folklorista autodidacta barceloní.<br /><br />Són gairebé un centenar de pàgines dedicades a l'estudi de l'estructura externa i interna dels refranys que no desmereixen pas qualsevol altra obra eminent i erudita.<br /><br />Comença Amades amb una defició de refrany: «El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència, pertot admesa i acceptada (...). La forma compendiada amb la qual és fàcil de dir veritats en termes vulgars, difícilment explicables en forma planera. (...) El refranyer ha estat qualificat de Filosofia Vulgar, de Tractat de Saviesa Condensada, de Saviesa Popular i Evangelis Petits». Per seguidament destacar que la dicció i musicalitat en faciliten la retenció i els fan agradosos d'escoltar.<br /><br />El refrany, amb una brevetat i una concisió sorprenents, expressa pensaments, idees i conceptes sublims amb una florida i profusa combinació de rimes i de ritmes inimitable. Es pot dir que hi trobem tots els metres.<br /><br />Segons Amades, en la majoria dels casos, el refrany està format de dos elements: la premissa, on es planteja i explana el tema i el complement, que resol ─i de vegades contradiu─ la proposició plantejada per la premissa.<br /><br />I les característiques essencials dels refranys són la rima, el ritme, la cadència i la sonoritat. Trobem exemples de totes les mètriques en el refranyer:<br /><br /><ul><li>Metres dissil·làbics: Perdut, | vençut ─ Amors, | dolors.</li><li>Metres trisil·làbics: Gent jove, | pa tou ─ Qui es casa | vol casa.</li><li>Metres tetrasil·làbics: Home petit, | molt atrevit ─ Mal de ronyons, | mal de minyons.</li><li>Metres pentasil·làbics: Pecat amagat, | és mig perdonat ─ Qui pega primer, | s'escanya darrer.</li><li>Metre hexasil·làbic: Si vols mal a un gos, | digue-li que és rabiós.</li><li>Metre heptasil·làbic: La cabra feta a saltar | ha saltat i saltarà ─ Com la barca d'en Guillem, | sens timó, vela, ni rem.</li><li>Mètrica octosil·làbica: Fer com el cavall d'en Patroc, | que corre molt i avença poc.</li><li>Mètrica nonasil·làbica: Tant peca qui mata la cabra, | com qui li agafa la garra.</li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-9100393204579401422007-07-06T17:17:00.001+02:002009-11-25T00:13:28.096+01:00L'estructura dels refranys<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYulkrINmaLF1E2ZDjcCzXRgtf7sJifXGWmyA1huQUqjDqkxJwut1jXw-DkfxXASohNkjNQbYSsRVxy-Gg8Hz3kdkBnAvEPzY-HuozdxbsPyl6d4pssV_nlP6wTavWIWzjshuXBmBn06mO/s1600-h/musica.jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111857576409205282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYulkrINmaLF1E2ZDjcCzXRgtf7sJifXGWmyA1huQUqjDqkxJwut1jXw-DkfxXASohNkjNQbYSsRVxy-Gg8Hz3kdkBnAvEPzY-HuozdxbsPyl6d4pssV_nlP6wTavWIWzjshuXBmBn06mO/s200/musica.jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>Allò que fa que el refrany sigui fàcil de recordar i on rau tota la seva força és en la <i>musicalitat</i>, en la <i>rima</i>. Un refrany no deixa de ser un vers, encara que senzill, i utilitza les mateixes eines.<br /><div class="textnoticia" align="justify">Per això actualment se'n senten sovint en campanyes publicitàries o per donar nom a columnes de mitjans de comunicació: perquè la gent ho recordi amb facilitat.<br /><br />Una altra prova, més antiga: el refrany també era, antigament, la tornada d'un determinat tipus de cançó popular i es feien servir per donar nom a obres teatrals de caire popular. Molts refranys tòpics prenen la forma de corranda i són cantats. No sempre és fàcil marcar el límit entre cançó i refrany. També, sovint, les faules acaben amb una sentència poètica, que recull l'ensenyament de la narració.<br /><br />Com apuntava inicialment, el ritme, el metre i la rima dels refranys tenen una funció mnemotècnica: ajuden i faciliten que els recordem.<br /><br />Però no hi ha, de qualsevol manera, una única fórmula magistral per construir un refrany i pretendre que faci fortuna.<br /><br />Amb tot, però, podem trobar uns tipus d'estructures textuals que es repeteixen recurrentment, com ara:<br /></div><ul><li>Refranys introduïts per un connectiu condicional: </li><ul><li><i>Si el pare és músic, el fill és ballador</i><br /></li><li><i>Si no és veritat, és ben trobat</i><br /></li><li><i>Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit</i><br /></li><li><i>Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna</i><br /></li></ul><li>Refranys introduïts per la forma «com més» o «més»:</li><ul><li><i>Com més ays, més desenganys</i></li><li><i>Com més mar més vela</i></li><li><i>Com més parents més dolents</i></li><li><i>Més fets i menys paraules</i></li></ul><li>Refranys introduïts per la forma «val més» o «més val»:</li><ul><li><i>Més val traça que força</i></li><li><i>Més val un ocell al puny que una grua lluny</i></li><li><i>Val més boig conegut que savi per conèixer</i></li><li><i>Val més una mica que gens</i></li></ul></ul>Pel que fa al ritme dels refranys, no hi ha una solució única, però habitualment s'organitzen en format bimembre, on la pausa habitualment ve marcada amb una coma.<br /><br />Seguint l'exposició que fa Maria Conca (1987) a <i>Paremiologia</i> (Universitat de València), no sempre les parèmies es limiten a aquestes estructures formals.<br /><br />Així, també és habitual trobar parèmies distribuïdes en tres braços o gradacions, que marquen un ritme ternari clar, com per exemple,<i> Servir i no gaudir, esperar i no venir, ser al llit i no dormir, tres coses són que fan morir.<o:p></o:p></i><br /><br />Però no són aquests els únics recursos que utilitzen els refranys per ésser fàcilment recordats. A tall de conclusió, també podem destacar:<br /><ul><li><span style="font-weight: bold;">Polisèmia</span>: <i>Per la vida es perd la vida.</i></li><li><span style="font-weight: bold;">Paradoxes</span>: <i>Allò teu, meu, i allò meu, meu.</i></li><li><span style="font-weight: bold;">Onomatopèies</span>: <i>Xam, xam, so d'aram.</i></li><li><span style="font-weight: bold;">Jocs de paraules</span>: <i>Tan bo, tan bo, so de tambor.</i></li><li><span style="font-weight: bold;">Quiasmes </span>(polisèmia creada per mots invertits): <i>Menjar per viure i no viure per menjar</i> - <i>quan març fa abril, abril fa març.</i></li><li><span style="font-weight: bold;">Analogies </span>(certa identificació de significats): <i>Put més que un putput.</i></li><li><span style="font-weight: bold;">Arcaismes </span>i <span style="font-weight: bold;">dialectalismes</span>: <i>No per tu, sinó pel pa, remena sa coa el ca.</i></li></ul>Finalment em referiré a un dels recursos també més utlitzats pels refranys. Potser per això Joan Amades li va dedicar més d'un volum de les seves obres. Em vull referir a les <i style="font-weight: bold;">comparances</i>. Amb la comparança, afegim al ritme, metre i rima un element de simplificació del significat: usem les comparances per explicar allò que no ha quedat prou clar, per aclarir un concepte certament obscur. En el refrany, aquest recurs comparatiu li afegeix valor pel que fa a la simplicitat, claredat i capacitat recordatòria.<br /><br />En podem trobar un fum, de comparances, dins el refranyer. Començo, i us convido a que m'ajudeu a completar aquest llistat i els altres tractats en l'article, per ampliar-ne els exemples d'ús.<br /><br />Comparances:<br /><ul><li>Tant put un all com cent cabeces.</li><li>La veritat sempre serà com l'oli.</li><li>L'home i l'ós, com més pelut més hermós.</li><li>Per sant Maties, fa tanta nit com dia.</li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-68384300623572184532007-06-30T17:17:00.001+02:002009-11-25T00:09:20.584+01:00Es perden els refranys i les dites populars?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWi-Y_OxJgBO3ElfBmhDKXo3ye8OJlZmUdXc675PIbmOzZ8ggsSYoksJSeUuTaJLhGuj4D4AxqKnSUrxbgVOiioY3NYR5ukxiWEAa2543ZHR30b0gd2JDIIRy_UC-xTdyYFbeFg1LtFyre/s1600-h/barcelonaxx21petita.jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111856717415746066" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWi-Y_OxJgBO3ElfBmhDKXo3ye8OJlZmUdXc675PIbmOzZ8ggsSYoksJSeUuTaJLhGuj4D4AxqKnSUrxbgVOiioY3NYR5ukxiWEAa2543ZHR30b0gd2JDIIRy_UC-xTdyYFbeFg1LtFyre/s200/barcelonaxx21petita.jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>L'altre dia em van trucar per col·laborar en un reportatge que estaven preparant per als <a href="http://www.comradio.com/programes/programa.asp?id=256">Matins.com</a> de <a href="http://www.comradio.com/">Com Ràdio</a>, un programa conduït per Glòria Serra.<br /><br />Malauradament va coincidir amb uns dies de vacances que m'he pres ara a finals de juny i <i>vaig arribar a misses dites</i>.<br /><br />De totes maneres, vaig poder parlar amb l'Ernest Cauhé, el col·laborador que preparava el reportatge, i vaig saber que volien l'opinió d'alguns experts en el tema sobre què en pensaven de l'enunciat del reportatge (que dóna títol a aquest apunt del blog) i com havien començat la seva tasca recopilatòria.<br /><br />El reportatge dura poc més d'un quart d'hora i presenten la hipòtesi que els refranys i les frases fetes estan desapareixent, fan una enquesta al carrer on pregunten a diverses persones com acaben algunes dites, presenten les valoracions de dos experts en el tema, Josep Pujol i Joana Raspall, i finalment apunten cap a la hipòtesi que les dites i els refranys s'adapten als nous temps i en presenten algunes de noves, fixades sobretot en l'àrea temàtica del sexe, un tema recurrent i que pot donar lloc a expressions divertides i enginyoses.<br /><br />El podeu escoltar en <a href="http://podcast.comradio.com/P_27062007_256_6.mp3">aquest fragment</a> en format mp3, cap a la mitja hora de programa, més o menys.<br /><br />De la tirallonga de refranys que apareixen durant el programa, he pogut anotar els següents:<br /><ol><li>Rojor al vespre, sol a la finestra</li><li> A l’estiu tota cuca viu</li><li>Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes</li><li>De les sobres, se’n fan obres</li><li>A casa de ta germana, només un cop a la setmana</li><li>A casa de l’amic ric, no hi vagis si no ets requerit</li><li>D’on no n’hi ha no en raja</li><li>La paciència és la mare de la ciència</li><li>De mica en mica s’omple la pica</li><li>D’on no n’hi ha no en raja</li></ol>Els refranys que preguntava a la gent del carrer eren, en general, senzills al principi, però al final s'anaven complicant i la gent no els sabia acabar:<br /><ol><li>A l’estiu... tota cuca viu </li><li>Cel rogent... pluja i vent </li><li>Març marçot... mata la vella a la vora del foc (variant: mata a la vella i a la jove si pot)</li><li>A l’abril... pluges (o aigües) mil</li><li>Pel maig... cada dia un raig</li><li>Si pel novembre trona... és que la collita serà bona</li><li>Quan trona pel febrer... tremola el vinyeter</li><li>A bodes i a fillol... qui no t’hi convida no t’hi vol </li><li>Cada ocellet... li agrada el seu niuet </li><li>Vent de llevant... pluja a l’instant </li><li>Quan l’octubre està finit... mor la mosca i el mosquit</li></ol>Ernest Cauhé és qui més insisteix en el fet que els refranys estan desapareixent. I ho sustenta amb l'enquesta a peu de carrer, que la gent no sap acabar refranys bastant habituals (alguns menys que altres).<br /><br />Glòria Serra diu que no, que els refranys s'adapten i que es perden els que fan referència a aspectes que ja no ens són quotidians.<br /><br />Dels experts consultats, Josep Pujol, autor del llibre <a href="http://www.fut.es/%7Ejpv/"><i>5.000 refranys de nostra terra</i></a><i></i>, editat per Arola Edicions, explica que va començar a arreplegar refranys accidentalment. Sentia la gent gran del poble dir alguns refranys poc sentits, que no són els més comuns. Pensava que quan aquella gent desaparegués, també desapareixerien els refranys. Els va anar recollint. "Mica en mica molta gent que sabien que feia aquesta recerca li anava dient de nous. Podia fer un recull de tots els refranys que es poguessin presentar".<br /><br />Sobre la hipotesi de la desaparició dels refranys, apunta que "la vida rural té molta més riquesa en quant a refranys i vocabulari. Desapareix la vida rural i recula aquesta manera d’emprar els refranys."<br /><br />Joana Raspall, bibliotecaria, poetesa, i autora del <i>Diccionari de locucions i frases fetes</i>, publicat el 1984 per Edicions 62, diu que inicialment volia fer un diccionari de sinònims. Molts sinònims eren frases fetes. Li sortien tantes que va fer el recull de frases fetes. Fa el recull gràcies al seu avi, que era de la Selva. Li deia moltes i les copiava. També en treu de lectures (Pla, Ruyra).<br /><br />Sobre la hipòtesi del reportatge diu que ja no fem vida rural. Tenim tracte amb gent que ha llegit, que ha anat a l’escola. I molta d'aquesta gent parla una altra llengua (castellà), i les seves expressions coincideixen amb el que aprenen a l’escola i no pas amb el que deien els avis, que no sabien llegir ni escriure. Els refranys eren la seva saviesa, les seves regles social de viure. Ho deien adornat. Acaba amb una frase que recull perfectament el sentit de o el motiu de la hipòtesi del reportatge: «Ho hem suprimit per culpa de la cultura».<br /><br />Penso que la història d'aquest reportatge lliga perfectament amb la distinció que feia en el darrer article sobre la diferenciació entre <a href="http://paremiologia.cultura21.cat/default.asp?id=76">paremiologia sàvia i paremiologia popular</a>.<br /><br />Els refranys són perles de saviesa, la filosofia del poble, els evangelis populars. Recullen ciència, història, ensenyaments i doctrina.<br /><br />Molts es remunten a la tradició llatina i grega, la font de la veritable filosofia. D'altres han anat sorgint espontàniament aquí i allà per recollir les ensenyances que hom calia saber per entendre els fenòmens meteorològics, per transmetre la cultura de la terra, dels oficis, dels bons costums...<br /><br />Com diu Joana Raspall, la cultura ha començat a fer prescindibles aquestes petites perles, a banda que algunes hagin quedat desfasades o se n'hagi perdut el referent i resultin ara com ara incomprensibles.<br /><br />Per això són peces poètiques senzilles, amb musicalitat, construïdes amb enginy a partir d'uns motlles o uns esquemes que es repeteixen com veurem quan analitzem l'estructura dels refranys.<br /><br />Però els refranys i les dites són patrimoni de la llengua, conformen la història d'una cultura i d'una comunitat. És clar que molts es perden amb el pas del temps. Perquè ja no calen, perquè ja no s'entenen o perquè tenim altres maneres per recordar allò imprescindible per sobreviure.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-55437411776299347312007-06-23T17:16:00.001+02:002009-11-25T00:04:41.199+01:00Paremiologia sàvia vs. paremiologia vulgar<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OElNDN-mekPrVMWKuUb_g1ezT3N7z19NP2nnf7ZXhqDj3mkDxlz71nwFbJS7HcCmD1hn6T_0ZMdpL2E5lU8-Cyuz97Au4S0TdC24I7rNX19g1IoJjQb4O-xkjuaAId07F1rDfg6hPPbW/s1600-h/ATP2.JPG.jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111854436788111874" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OElNDN-mekPrVMWKuUb_g1ezT3N7z19NP2nnf7ZXhqDj3mkDxlz71nwFbJS7HcCmD1hn6T_0ZMdpL2E5lU8-Cyuz97Au4S0TdC24I7rNX19g1IoJjQb4O-xkjuaAId07F1rDfg6hPPbW/s200/ATP2.JPG.jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>Ramon Serra i Pagès, en el temari del <i>Curs d'iniciació folklòrica</i>, publicat dins l'<a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/06/serra-i-bold-1928-arxiu-de-tradicions.html">Arxiu de Tradicions Populars</a>, II, p.127, any 1928, de Valeri Serra i Boldú, diferencia entre la <b>paremiologia sàvia</b>, representada per la <i>màxima</i>, l'<i>axioma</i>, el <i>principi </i>i l'<i>apotegma</i> i la <b>paremiologia vulgar</b>, representada pel <i>refrany</i>, l'<i>adagi</i>, el <i>proverbi</i> i les <i>dites tòpica</i> i <i>històrica</i>.<br /><br />Així, tampoc ens ha de sobtar que altres autors, en diferents moments hagin definit el refranyer com la <u>Filosofia vulgar</u>, el <u>Tractat de saviesa condensada</u>, <u>de saviesa popular</u> o d'<u>Evangelis petits</u>.<br /><br />Al capdavall, aquesta classificació la podem delimitar també per l'origen culte (paremiologia sàvia) o popular (paremiologia vulgar) de les parèmies.<br /><br />Així els aforismes, les màximes o les expressions que provenen de la tradició grega i llatina formen part de la paremiologia culta o sàvia. Tenen autor, sovint, i se'n sap l'origen i d'on han sorgit.<br /><br />Mentre que els refranys, les dites, els proverbis i altres modismes de la llengua són populars, sense cap autoria coneguda i conformen el tresor expressiu de cada variant d'una parla. S'han transmès oralment i anònimament amb el deix i els localismes dels llocs on han sorgit o on s'han transmès i difòs.<br /><br />És per això que podem pouar en l'origen de la paremiologia sàvia (amb documentació escrita més o menys antiga), però resulta molt més complicat de fer-ho en la paremiologia vulgar, on la paremiologia comparada ens podrà il·luminar una mica sobre l'origen i extensió de cada una d'aquestes expressions.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-21449203743382623512007-06-20T17:16:00.000+02:002009-11-21T13:03:41.596+01:00Didàctica paremiològica<div class="textnoticia" align="justify">Un cop ja hem explicat <a href="http://paremiologia.blogspot.com/2007/06/qu-s-la-paremiologia.html">què és la paremiologia</a> i n'hem delimitat una mica <a href="http://paremiologia.cultura21.cat/default.asp?id=65">el camp semàntic</a>, ja som en disposició d'avançar quin serà l'índex dels diferents articles.<br /><br />Ho titulo <i>Didàctica paremiològica</i> perquè la idea va sorgir de la preparació d'un hipotètic curs sobre refranys i dites de caire divulgatiu, per a tothom a qui li interessés el tema del refranyer català, articulat en una vintena de sessions, aproximadament.<br /><br />Així, l'esquema principal del curs pot seguir el següent desplegament:<br /><br /></div><ol><li>Introducció</li><li>Els refranys i les dites en general</li><ol><li>Delimitació semàntica dels termes</li><ol><li>Termes: adagi, aforisme, apotegma, axioma, dita, frase feta, idiotisme, locució, màxima, modisme, parèmia, proverbi, refrany, sentència</li><li>Classificació d'aquests termes (ref. «Curs d'Iniciació folklòrica», de R. Serra i Pagès, dins "Arxiu de Tradicions Populars", II, p. 127, any 1928) </li></ol><li>Estructura dels refranys</li><li>Història</li><ol><li>Origen </li><li>Autors</li><li>Reculls</li></ol><li>El sentit dels refranys i les frases fetes</li><ol><li>Com s'origina la dita</li><li>Quin sentit pren</li><li>Refranys contradictoris o antiparèmies</li><li>Refranys equivalents o equiparèmies</li><li>L'actualització dels refranys</li></ol><li>Valoracions dialectològiques</li><li>Altres jocs de llengua: Endevinalles, onomatopeies, exclamacions i interjeccions, embarbussaments, palíndroms, enigmes, renecs, etc. </li><ol><li>Endevinalles</li><li>Onomatopeies</li><li>Exclamacions i Interjeccions</li><li>Embarbussaments</li><li>Palíndroms</li><li>Enigmes</li><li>Renecs</li></ol></ol><li>Classificació</li><ol><li>Classificació temàtica</li><ol><li>Refranys tòpics</li><li>Refranys personals</li><li>Refranys del menjar i del beure</li><li>Refranys d'oficis: pescadors, caçadors, sabaters... </li><li>Refranys de l'home i la dona</li><li>Refranys meteorològics</li><li>Refranys d'animals</li><li>Refranys de plantes</li><li>Refranys sobre el poder, jutges i advocats</li><li>Refranys sobre la salut i la malaltia, metges i apotecaris</li><li>Frases fetes (o locucions verbals) </li><li>Locucions</li></ol><li>Classificació alfabètica</li><li>Classificació per mots-clau</li></ol><li>Bibliografia comentada</li><li>Exercicis</li><ol><li>Sinonímia frases fetes - expressions més estàndards de la llengua</li><li>Completa els següents refranys</li><li>Explica el sentit dels següents refranys i frases fetes</li><li>Relaciona variants de refranys de diferents idiomes</li><li>Monogràfics amb paraules-clau</li><li>Actualització de refranys</li><li>Exercicis sobre onomatopeies</li><li>Exercicis sobre embarbussaments</li><li>Exercicis sobre locucions i frases fetes</li></ol><li>Bibliografia utilitzada</li></ol>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-58137734737720415332007-06-17T17:17:00.001+02:002009-11-24T19:47:24.712+01:00Delimitació semàntica dels termes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyEsnYVsTlJAFGJJowSN7IFEO1l_s0Y56sF0ca45JJFm5zeis30wIGxzAN36J-Q-gEi-3b_zhlQH-fAzGk7ldgGTP4dqiBBa8U6g0NxVVUwtXUiLIeXREvmdFxXroqDiAGp6R4l7ltCCjq/s1600-h/camp.jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111852770340801010" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyEsnYVsTlJAFGJJowSN7IFEO1l_s0Y56sF0ca45JJFm5zeis30wIGxzAN36J-Q-gEi-3b_zhlQH-fAzGk7ldgGTP4dqiBBa8U6g0NxVVUwtXUiLIeXREvmdFxXroqDiAGp6R4l7ltCCjq/s200/camp.jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 153px; width: 159px;" border="0" /></a>Quan parlem de l'objecte de la paremiologia, habitualment fem referència a les parèmies. I què són les parèmies? Doncs bé, són els refranys. Sí, també són els proverbis i les dites i les frases fetes. Que encara em deixo algun terme? Sentències, apotegmes, axiomes, aforismes, adagis, idiotismes, locucions...<br /><br /><div class="textnoticia" align="justify">Sí, és clar. És normal que a aquestes alçades ja us hagueu perdut. No és fàcil delimitar cada un d'aquests conceptes, i més quan alguns són sinònims, sinònims parcials, noms en desús...<br /><br />Bé, intentaré posar una mica d'ordre en aquest camp. I és important, perquè és clar que si hem d'endinsar-nos en el món de la paremiologia abans hem de saber de què s'ocupa.<br /><br />Els termes que intentarem delimitar i definir són: <i>adagi</i>, <i>aforisme</i>, <i>apotegma</i>, <i>axioma</i>, <i>dita</i>, <i>frase feta</i>, <i>idiotisme</i>, <i>locució</i>, <i>màxima</i>, <i>modisme</i>, <i>parèmia</i>, <i>proverbi</i>, <i>refrany </i>i <i>sentència</i>.<br /><br />Vegem, primer, què en diu el <a style="font-style: italic;" href="http://paremiologia.cultura21.cat/www.grec.net/home/cel/dicc.htm">Gran diccionari de la llengua catalana</a> de l'Enciclopèdia Catalana:<br /><br /></div><ul><li><b>adagi</b>: m 'sentència antiga'.</li><li><b>aforisme</b>: '2 lit Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una forma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la'.</li><li><b>dita</b>: 'f 1 Allò que hom diu, especialment sentència, opinió. És una dita popular, Segons una dita dels nostres avis'.</li><li><b> frase feta</b>: '1c Expressió com estereotipada, d'ús corrent en la llengua'.</li><li><b>idiotisme</b>: 'm ling tret lingüístic característic d'una llengua'.</li><li><b>màxima</b>: 'f 2 Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu'.</li><li><b>modisme</b>: 'm ling Idiotisme'.</li><li><b>proverbi</b>: 'm lit Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular'.</li><li><b>refrany</b>: 'm 1 poèt En l'antiga poesia catalana, i avui especialment, com a mot tècnic, resposta, represa o recoble d'una cançó. 2 Frase sentenciosa divulgada, proverbi'.</li><li><b>sentència</b>: 'f 1b Dita breu sobre una veritat d'índole moral, màxima'.</li></ul><div class="textnoticia" align="justify"><br />I el <span style="font-style: italic;">Diccionari general de la llengua catalana</span>, de Pompeu Fabra (l'antecedent de l'actual <a style="font-style: italic;" href="http://paremiologia.cultura21.cat/pdl.iec.es/entrada/diec.asp">Diccionari de la llengua catalana</a> de l'Institut d'Estudis Catalans):<br /><br /></div><ul><li><b>adagi</b>: 'm. sentència antiga. Com diu un vell adagi. Com diu l'adagi'.</li><li><b>aforisme</b>: 'm. En alguna ciència o art, proposició anunciada sota forma de màxima. El primer aforisme d'Hipòcrates és: la vida és curta i l'art és llarg'.</li><li><b>dita</b>: 'f Allò que hom diu, esp. sentència, opinió. És una dita popular, Segons una dita dels nostres avis. Segons dita de la gent, en opinió de la gent.'</li><li><b>frase feta</b>: 'Expressió d'ús corrent en la llengua'.</li><li><b>idiotisme</b>: 'm. Construcció o locució peculiar a una llengua'.</li><li><b>màxima</b>: 'f 2 Sentència que conté un precepte moral o pràctic. Això que ara us dic, tingueu-ho com a màxima. És una bona màxima'.</li><li><b>modisme</b>: 'm. Idiotisme'.</li><li><b>proverbi</b>: 'm. Màxima, dita, d'ús popular, antiga, esp. que conté un ensenyament'.</li><li><b>refrany</b>: 'm. Proverbi'. sentència: 'f. Opinió, esp. filosòfica o teològica, expressada d'una manera dogmàtica; dita breu sobre una veritat d'índole moral, màxima'.</li></ul><div class="textnoticia" align="justify"><br />Veiem que l'embolic és considerable. Però no ens desanimem pas.<br /><br />Podem, d'entrada, fer una primera distinció entre l'<b>origen popular</b> o <b>culte</b> de la parèmia. El refrany i el proverbi són populars, mentre que l'aforisme, la sentència, la màxima o l'apotegma són d'origen culte: se'n sap l'origen i sovint qui ho va dir per primera vegada. En l'aforisme, generalment coneixem l'autor. Són les frases atribuïdes a alguna personalitat. El refrany sol rimar i és en vers; recull la saviesa popular. Són expressions fossilitzades que no admeten variació ni declinació de les formes verbals. Generalment se les cita en cursiva o entre cometes.<br /><br />D'altra banda, pel que fa a les locucions, dites i frases fetes, les podem distingir pel seu paper en la frase. Un modisme pot ser una part de l'oració (subjecte, complements circumstancials...), sense verb, mentre que la frase feta conté un verb.<br /><br />Les locucions són modismes i, segons el paper que facin en l'oració podran ser adjectives, adverbials, prepositives, nominals, etc.<br /><br />Una bona estudiosa de la paremiologia és <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/06/conca-1988-els-refranys-catalans.html">Maria Conca</a>. Acabo l'article fent esment de la seva obra <i>Paremiologia</i>, publicada per la Universitat de València, el 1987, on també tracta amb concisió el tema d'aquest article.<br /><br />I també pot ajudar a fer una mica de llum en aquest aspecte l'apartat del pròleg del <span style="font-style: italic;">Cançoner </span>de Joan Amades (1951), destinat a delimitar les distincions semàntiques d'aquests termes. Us ho reprodueixo a continuació.<br /><br />«El refrany pot ésser dividit en quatre grups a grans trets: la <i>sentència</i>, l'<i>aforisme</i>, la <i>dita tòpica</i> i la <i>frase proverbial</i>. La sentència enclou sempre un sentit de moral i va encaminada a educar el sentiment, aconsellar la virtut i censurar la immoralitat. La sentència rep noms diferents: <i>màxima </i>o <i>sentència sàvia</i>, quan és atribuïda a algun savi o filòsof, de to molt sentenciós. <i>Adagi </i>quan enclou un sentit molt enlairat de moral.<br /><br /></div><div style="text-align: center;">De l'ou al sou,<br />del sou al bou<br />i del bou a la forca</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Quan el pare apeixa el fill<br />riu el pare i riu el fill<br />i quan el fill apeixa el pare<br />plora el fill i plora el pare.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br />És anomenat <i>refrany </i>quan el sentit de moral no és tan agut i quan tant la concepció com l'extensió és més del domini popular.<br /><br /></div><div style="text-align: center;">Qui mal fa<br />mal pensa.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Qui de jove no treballa<br />quan és vell dorm a la palla.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br />Se'l qualifica concretament i determinadament de <i>proverbi </i>quan pren un caràcter un xic agut i mig festiu.<br /><br /></div><div style="text-align: center;">Qui no vulgui pols<br />que no vagi a l'era.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Per no pegar al cavall<br />pega a la sella.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br />Aquests són els termes generals emprats per al qualificatiu de les <i>sentències</i>; tanmateix es confonen ben sovint. En molts casos es fa difícil llur classificació, així com també de precisar on comencen uns i acaben uns altres. També reben d'altres noms segons sigui el seu contingut considerat des d'un altre punt de vista. Així, són qualificats de <i>principi </i>els que n'enclouen un d'ordre científic explicat en termes simples i vulgars.<br /><br /></div><div style="text-align: center;">Després d'una pujada<br />ve una baixada.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">La corda sempre es trenca<br />pel cantó més prim.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /><i>Axioma </i>és una veritat manifesta i per ella mateixa.<br /><br /></div><div style="text-align: center;">Els petits<br />es fan grans.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Cada dia<br />no és festa.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br />La <i>metàfora </i>enclou un sentit diferent a la valor i al significat recte i just dels termes que la constitueixen.<br /><br /></div><div style="text-align: center;">Tots els camins<br />menen a Roma.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Si l'ase duu picarol<br />la somera també en vol.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Totes les mosques tenen tos<br />i els mosquits prenen tabac.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br />L'<i>aforisme </i>és l'observació d'ordre tècnic o de la pràctica del viure condensada i explicada en paraules breus. Ha estat la primera forma d'explicar la ciència, la base per a l'assentament de molts principis científics que, fills de llarga observació, la humanitat havia condensat o concentrat en una forma paremiològica. La medicina, l'agricultura, la meteorologia, el dret i totes les altres especulacions tècniques i pràctiques del viure de cada dia posseeixen un llarg enfilall d'aforismes.<br /><br /></div><div style="text-align: center;">Si no vols tenir poagre,<br />ni una gota de vinagre.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">L'oli d'oliva<br />tot mal esquiva.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Si vols l'all fi<br />sembra'l per sant Martí.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Entre sant Joan i sant Pere<br />no posis batuda a l'era.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Vent de mar sobre gelada,<br />pluja o ventada.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Tres dies de gelada,<br />aigua assegurada.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Parts avingudes,<br />fora jutges.</div><div class="textnoticia" align="justify"><br /></div><div style="text-align: center;">Cantin papers<br />i mentin barbes.»</div><div class="textnoticia" align="justify"><br />Segueix amb les dites tòpiques i les frases proverbials, que tractarem més endavant.<br /></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964342789307475698.post-25953214532480472572007-06-15T17:15:00.001+02:002009-11-24T19:43:07.858+01:00Què és la paremiologia?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzvhMO56WRv8TZ0trHgr06zNIO0XP6uKAmmAPHi4ZnaLhrc-9d2Cq3B4FWLa8tbk8RQxgyEo97RPpuZMsjKKiUmwU7PfoZT3RQHHM_IHaTfPI4jdUBnLdvbETJX0E-VMXKUuYOLh9RCLnl/s1600-h/observador.jpeg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111851563454990818" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzvhMO56WRv8TZ0trHgr06zNIO0XP6uKAmmAPHi4ZnaLhrc-9d2Cq3B4FWLa8tbk8RQxgyEo97RPpuZMsjKKiUmwU7PfoZT3RQHHM_IHaTfPI4jdUBnLdvbETJX0E-VMXKUuYOLh9RCLnl/s200/observador.jpeg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left;" border="0" /></a>La paremiologia és una disciplina a cavall entre l'etnografia i la lingüística que es dedica a l'estudi dels modismes i parèmies d'una llengua i va tenir la seva màxima expressió en els estudis floklòrics de primers del segle passat, amb noms tan rellevants com Sebastià Farnés, Joan Amades, Cels Gomis, Ramon Violant i Simorra, Valeri Serra i Boldú o Rossend Serra i Pagès, entre d'altres.<br /><br />Com diu la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Paremiolog%C3%ADa" target="_blank">Wikipèdia</a>, el terme <b>paremiologia</b> prové del grec <i>paroimía</i> (proverbi) i és la ciencia que estudia els refranys, proverbis i, més concretament, les dites, frases fetes i altres expressions encunyades en el si d'una llengua amb la intenció de transmetre algun coneixement tradicional basat en l'experiència.<br /><br />Quan a través d'obres recopilatòries o altres tipus d'estudis es pretén establir les diferents relacions entre els refranyers de llengües diverses, estem fent <b>paremiologia comparada</b>.<br /><br />Així, allò més important serà definir l'objecte d'estudi. Hi ha una gran dispersió terminològica al respecte i intentaré posar-hi una mica d'ordre.<br /><br />L'objecte d'estudi de la paremiologia mai ha estat prou ben delimitat. Així és usual que sentim a parlar d'adagi, aforisme, apotegma, axioma, dita, frase feta, idiotisme, locució, màxima, modisme, parèmia, proverbi, refrany o sentència.<br /><br />Sovint també parlem de paremiologia sàvia i paremiologia vulgar. En la primera, faríem esment de màxima, axioma, aforisme, principi i apotegma, mentre que l'objecte d'estudi de la segona serien refrany, adagi, proverbi i dites tòpica i històrica. Encara que no són distincions amb fronteres clares ni gaire definides.<br /><br />En què em baso per diferenciar refrany, aforismes, frase feta i modisme?<br /><br />Refrany i aforisme ho diferencio per l'origen popular (refrany) o no (aforisme). En l'aforisme, generalment, coneixem l'autor. Són les frases atribuïdes a alguna personalitat. El refrany sol rimar i és en vers; recull la saviesa popular.<br /><br />Entre modisme i frase feta en diferencio la funció que fan dins la frase: un modisme pot ser una part de l'oració (subjecte, complements circumstancials...), sense verb, mentre que la frase feta conté un verb.<br /><br />No sempre les obres lexicogràfiques han ajudat a delimitar la diferència entre aquests termes. Però això ja serà objecte d'un altre article.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0